dijous, 16 de juny de 2016

El nostre somni


Fa molts anys, el nostre pare ens va fer socis del Girona FC. Ell, provinent de terres manxegues es va instal·lar a la ciutat, i allà va decidir construir la seva vida. Com a bon seguidor del futbol, de seguida es va involucrar amb l’equip de la ciutat. I va transmetre aquest sentiment a la seva família (la seva dona, i els seus 3 fills). Érem molt petits, i les nostres primeres vivències i experiències futbolístiques ens les oferia l’equip gironí. A l’estadi de Montilivi vam aprendre moltes coses del futbol, vam entendre l’esforç i el treball en equip, vam conèixer el significat de la victòria i de la derrota, vam experimentar les sensacions de celebrar un gol...


Tot plegat ens va convertir en autèntics aficionats al futbol. Els dos germans masculins (autors del blog) vam apuntar-nos a l’esport rei com a activitat extraescolar, el vivíem practicant-lo i el vivíem com a seguidors. Cada 2 setmanes, amb la nostra família ens instal·làvem en els nostres seients de socis, a la zona de la tribuna, per veure els partits del nostre equip. Vam veure jugadors importants de la història del club, i vam conèixer en persona l’actual president de l’entitat, Delfí Geli. El nostre pare, antecessor del que estem fent actualment amb el nostre blog, col·laborava amb la revista del club, i escrivia les cròniques i articles de la història del club. Encara recordem aquelles petites revistes que repartien entre els socis, buscant els seus escrits. També recordem el clauer de l’antiga mascota del Girona, en Geroni (segur que molta gent no el recorda o no el coneix). El guardem com a clauer. I també recordem els dies en què repartien petits obsequis de propaganda entre els seus seguidors... Records, i més records, de la nostra infància, i del nostre Girona.


Vam anar creixent, i el Girona va viure una època complicada en la història del club... Descensos de categories que feien que cada vegada hi hagués menys afició. I... perquè negar-ho, nosaltres també vam deixar de ser socis.


El futbol era la nostra passió, vam continuar practicant-lo fins que els nostres estudis ens van obligar a deixar-ho. I com a seguidors, el Barça s’havia convertit en el nostre equip, aquell a qui seguíem, el que animàvem, pel que cridàvem i ploràvem... però... el nostre Girona sempre hi era present, mai el vam deixar de seguir encara que fos amb una certa distància. Sempre buscàvem els seus resultats en els diaris i somiàvem amb què el Girona algun dia, fos algun club important.


Els nostres desitjos es van anar complint, i el Girona a base d’eforç es va convertir en un equip professional ascendint a la 2a Divisió. Des d’aleshores, allà hi som, de nou amb el nostre pare. Molt poques vegades hem fallat a la cita de Montilivi, perquè sempre, SEMPRE, els colors blanc-i-vermells han sigut nostres. Hem viscut moltes noves experiències, ara ja com a adults. Alegries, i alguna gran decepció coneguda.


Avui som nosaltres qui portem de tant en tant els nostres fills a Montilivi, així com ho farem amb els que estan a punt d’arribar. I amb un nou desig, que allò que va començar el meu pare fa molts anys tingui continuïtat. I que els nostres fills puguin gaudir a l’estadi de noves emocions, noves experiències i noves vivències. I si pot ser, encara millors que les nostres.


Desitgem que el nostre pare pugui veure el Girona a primera divisió. S’ho mereix. Desitgem que nosaltres també ho arribem a viure. Vam iniciar el projecte d'aquest blog els dos germans junts, compartint moltes noves aventures, i qui sap si era la premonició que alguna cosa gran estava a punt de passar. I desitgem que els nostres fills puguin veure l’equip de la seva ciutat competint amb els millors equips de l’estat.


La ciutat s’ho mereix. Perquè aquesta bonica ciutat no ha tingut l’oportunitat de veure futbol de primera.
Els seguidors com nosaltres fidels ens ho mereixem. Perquè hi som des que el club i pràcticament la ciutat era desconegut/da a la resta del país, i sempre hi hem cregut.
Els seguidors més actuals també s’ho mereixen perquè estan enfortint la massa social del club.
I sobretot, el Girona s’ho mereix. Perquè fa molts anys que s’esforça en convertir-se en un club de referència.


El futbol ens en deu una, i tard o d’hora ens l’ha de tornar. La humilitat, l’esforç, el sacrifici mereixen recompensa. Estem a prop, Dissabte tenim una nova oportunitat. No serà fàcil, però nosaltres hi serem, i tots junts ho podem aconseguir


Xevi i Josep Enric. 
Som-hi Girona!!!

diumenge, 5 de juny de 2016

Jornada 42: Poferradina 0-1 Girona


El partit:
Estadi: El Toralin
Dia/Hora: Dissabte, 4 de Juny. 20.30 hores


L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Sobrino. Machín repetia onze titular. Destacar que Sobrino repetia titularitat acompanyant a Cristian. Segurament, buscava més velocitat en atac.


La crònica:
Última jornada de la lliga adelante i partit vital per tots dos contrincants, els locals per no baixar i els gironins per mantenir posició de play-off.

El Girona començava molt ràpid i es plantava en l’àrea rival en el primer minut. Forçava un parell de còrners i, un d’ells, a punt estava de significar el primer gol.
Però la Ponfe, en el minut 4, responia amb perill. Una falta lateral la rematava de cap Andy al travesser, la jugada continuava i una segona rematada de cap la refusava Becerra.
Aquest inici elèctric donava pas a uns minuts de respecte mutu on ningú volia prendre cap risc innecessari. Els gironins intentaven treure la pilota des del darrera però ningú volia cometre cap error i per aquest motiu no es veien gaire oportunitats.

El problema venia dels resultats dels altres camps. El Mallorca remuntava el seu partit i l’Almeria guanyava a Còrdova. Això condemnava la Ponferradina al descens. A més el Llagostera estava golejant el Saragossa, i Alcorcón i Osasuna feien els deures amb victòries momentànees. Aquest jeroglífic donava lloc a una de les poques combinacions que deixava fora del play-off el Girona amb l’empat que estava aconseguint, i era la igualtat a punts dels cinc equips implicats en la lluita: Girona, Alcorcón, Saragossa, Osasuna i Còrdova. Amb aquesta situació els gironins eren setens. Tensió màxima. S’havia començat el partit en sisensa posició, durant un instant érem cinquens i posteriorment fora dels sis primers.

En el minut 26 els locals feien un bon contraatac però Camille rematava contra la defensa blanc-i-vermella (ahir de groc).
Un minut més tard ho provava de cap Djorjevic per la Ponfe però la seva rematada sortia desviada.
Pràcticament no hi havia cap oportunitat més. El partit era molt equilibrat i ningú volia equivocar-se. Els de Machín tenien un plantejament clar, mantenir la porteria a zero i buscar el moment. El que passava és que, era cert que no s’havia rebut cap gol, però l’empat era insuficient.
0 a 0 i final de la primera meitat.


2a part
La igualtat i la tensió era palpable fins i tot a través de la televisió. Però els de Machín tenien uns primers minuts on estaven apretant sense trobar opcions.
Després eren els locals qui responien sense èxit.
Machín, per evitar que la Ponferradina trobés espais a l’equena d’Aday, el va substituir per Maffeo en el minut 17.
El conjunt local havia de fer un pas endavant perquè els resultats aliens el condemnaven al descens i això podia deixar opcions al Girona per contraatacar. A més el Còrdova aconseguia empatar contra l’Almeria, cosa que desfeia el quíntuble empat i tornava a ficar els gironins en zona play-off. Jornada boja.

En el minut 19 Lejeune xutava una falta perillosa a les mans de Santamaria.
En el minut 22 Clerc centrava des de l’esquerra i Borja rematava massa alt.
En el minut 25 era Cristian qui picava una falta a les mans del porter local.
En el minut 28, Borja picava la pilota per sobre la defensa i Cristian queia dins l’àrea en un possible penal no assenyalat.

Tot aquest reguitzell de jugades eren conseqüència del fet que la Ponferradina estava intentant jugar més temps en camp rival per buscar el gol de la victòria que els fes sortir del descens, i deixaven molts espais a darrera que podien ser aprofitats pels homes de Machín. En el minut 34 Sobrino conduïa una contra i forçava una nova falta perillosa en les immediacions de l’àrea de l’equip local. La picava Eloi i obligava Santamaria a fer una gran intervenció.

Un minut més tard, Mata entrava per Sobrino per donar frescura davant. Aquest canvi no podia resultar millor perquè, en el minut 41, el mateix Mata feia una gran passada a Borja que cedia per Cristian i, aquest, dins l’àrea i a plaer, feia el 0 a 1. Ara sí que estava la feina feta i ja no es depenia de ningú. S’arribava al final del partit amb una grandíssima victòria.


La reflexió.
Quarts, sí, hem quedat quarts. En un vespre on s’havia passat per totes les situacions possibles en la classificació, al final s’havia aconseguit la millor posició a la qual es podia aspirar. Gran segona volta del Girona. Només dues derrotes, millor equip, equip menys golejat i tercer play-off en quatre anys. Molt de mèrit per un equip de poc pressupost i que havia iniciat la temporada deprimit i irregular després del desenllaç tan dolorós de la passada. Però aquest grup és increïble. Molt sòlid, molt intents, concentrat, molt generós en l’esforç i competint cada partit. Becerra ha sigut el zamora de la competició i els gironins han acabat en una posició que els permet afrontar la primera eliminatòria amb el factor camp a favor. Dijous a Còrdova i diumenge a les 7 a Montilivi on tots hem de ser-hi per animar-los, ajudar-los i reconèixer l’èxit d’una molt bona temporada. El futbol ens en deu una i ens l’hem de cobrar. Som-hi Girona.

dilluns, 30 de maig de 2016

Jornada 41: Girona 2-0 Alcorcón



El partit:
Estadi: MONTILIVI
Dia/Hora: Diumenge, 29 de Maig. 20:00 h
Espectadors: 6.602.


L'alineació. Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Sobrino i Cristian. Cal destacar la presència a l'equip titular de Sobrino, acompanyant a Cristian. Machín buscava amb aquests jugadors d'atac més velocitat i verticalitat.


La crònica:
Molt bon aspecte a l’estadi per rebre un Alcorcón que, en la jornada intersetmanal, havia avançat el Girona i s’havia situat en posició de play-off. En tractar-se del penúltim partit, tothom jugava a la mateixa hora i la gent tenia un ull al terreny de joc i l’altre al mòbil consultant resultats, o escoltant la ràdio.
Els primers instants del matx transcorrien amb un Alcorcón trepitjant terreny rival i amb el Girona intentant situar-se. En el minut 8, a la sortida d’un còrner, els visitants avisaven però Becerra refusava amb els punys.

Poc a poc, els homes de Machín intentaven dominar davant un públic molt animat, però l’enfrontament era molt equilibrat.
En el minut 17 es produïa un canvi de joc de dreta a esquerra, Borja feia un dribbling amb control, xutava, el porter rival refusava, i una canonada de Sobrino des de fora l’àrea feia entrar la pilota al fons de la porteria. 1-0.

El gol esperonava els gironins que començaven a controlar el partit. Tret d’una opció de l’Alcorcón a la sortida d’un còrner el Girona no patia gaire davant d’un rival decebedor.
Els blanc-i-vermells estaven jugant un bon futbol i, amb un intent de mitja xilena de Borja o amb alguna acció després d’algun còrner inquietaven el rival.
S’arribava al final de la primera meitat i la gent feia càlculs amb els resultats dels altres equips.

2a. part.
En aquesta segona meitat, els visitants havien de fer un pas endavant i això havia de deixar espais per contraatacar amb perill. Però els madrilenys no atacaven amb convicció i els gironins no es veien assetjats.
El Girona volia controlar el tempo del matx sense renunciar a fer el segon per sentenciar i guanyar el goal average particular.
En el minut 11, Clerc cedia per Cristian que, dins l’àrea, s’entretenia i desaprofitava una bona oportunitat.
En el minut 19, una contra dels gironins acabava amb un xut de Borja al lateral de la xarxa.

L’Alcorcón avisava amb una rematada de cap desviada després d’una centrada des de la dreta, en el minut 21.
Machín feia canvis seguits: en el minut 23 Granell entrava per un ovacionat Eloi, i en el 24 Maffeo entrava per Aday. El tècnic del Girona volia més control al mig camp i més consistència en defensa.

En el minut 26, l’Alcorcón ho provava de fora l’àrea però Becerra refusava el xut.
I en el 31, el deliri. Granell feia un fort xut de fora, refusava el porter visitant i Cristian feia el segon a plaer. No semblava que els 3 punts s’escapessin ja amb el 2 a 0 del marcador.

En el minut 35 Mata entrava per Sobrino que, per fi, havia fet un bon partit amb la samarreta del Girona.
Només quedava temps perquè Clerc, en el 43, assistís Mata que driblava el porter, feia el tercer però el col·legiat l’anul·lava per fora de joc. Final i gran victòria.


La reflexió
Un dels partits més complerts de la temporada. Segurs en defensa, efectius en atac i, per tant, 3 punts merescuts. El Girona acabava la jornada sisè, en zona play-off, a un punt del Còrdova i Saragossa, 4t i 5è classificats. Té dos punts més que Alcorcón i Osasuna que estan 7è i 8è. Mirant aquesta classificació, els homes de Machín poden tenir suficient amb un empat a Ponferrada per assolir el play-off ja que té el goal average particular favorable amb Alcorcón i Osasuna i, fins i tot amb una victòria en el darrer partit, poden aspirar a ser quarts. Bones perspectives i il·lusió i confiança renovades.  Jugant com en aquest partit no es pot escapar. Ho mereixem. Som-hi Girona.

dijous, 26 de maig de 2016

Jornada 40: Valladolid 0 - 0 Girona


El partit:
Estadi: José Zorrilla
Hora: 20:30 h


L'alineació: Becerra, Maffeo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Alcaraz, Granell, Sobrino i Mata.


La crònica:
El Girona semblava sortir intens amb un mig camp treballador, menys vertical però molt consistent. Poc a poc la intensitat dels 5 primers minuts s’apagava, i més encara després d’una jugada desgraciada en defensa que deixava lesionat Lejeune. En el minut 11 Richy substituïa el francés que marxava tocat del genoll.
Després d’aquesta acció, es veia poc futbol damunt del terreny de joc, molt control, massa respecte i cap opció de perill. No hi havia profunditat per banda, tot transcorria per dins i no es podia destacar cap jugada. Amb l’entrada de Richy el Girona havia reestructurat la seva defensa. Ell era el central lliure, Alcalá central dret i Kiko central esquerra.
Richy intentava els seus desplaçaments llargs per sorprendre la defensa rival però el Valladolid estava ben col·locat. A més, s’estava veient un partit molt fred i amb molt poc ritme.
En el minut 28 una passada enrera a Becerra, que era pressionat per un davanter local, estava a punt de complicar-li la vida.
Joc poc vistós, moltes imprecisions i res a destacar mentre els minuts passaven. Els homes de Machín decidien apretar en els darrers 5 minuts de la primera meitat i es produïen les accions més perilloses.
En el minut 40 Alcaraz feia una passada a Mata que, dins l’àrea, xutava creuat i el porter del Valladolid refusava.
Dos minuts més tard, Sobrino conduïa una contra, obria per Clerc, però la seva centrada , massa forta, no trobava rematador. S’arribava així al final dels primers 45.

2a. part.
El Girona intentava sortir tocant des del darrera, amb bon tracte de la pilota, però seguia havent molt poc futbol en un partit equilibrat i sense oportunitats de gol.
En el minut 13 el Valladolid avisava. Una passada llarga a Villar que rematava alt era la primera jugada mig important d’aquesta segona meitat.
El partit no acabava d’arrencar tot i que es veien dos maneres molt diferents d’interpretar-lo. L’equip local intentava un joc molt directe, oblidant-se del seu mig camp, mentre que els de Machín elaboraven des del darrera, però tots dos sense massa perill.

En el minut 23 una centrada des de la dreta la rematava Villar d’esperó i a punt estava de sorprendre Becerra.
En el minut 30 Cristian substituïa Sobrino que sortia tocat.

D’aquí fins al final del partit només el Valladolid s’acostava a la porteria de Becerra. En el 34, Rodri feia jugada per banda esquerra però Becerra sortia a tapar.
En el minut 36, Machín feia un últim canvi, Borja entrava per Granell per intentar trobar superioritat entre línies.
Però més enllà d’una jugada de Jose pels locals, que xutava creuat i aturava Becerra, no es podia destacar res més.
0-0 final i repartiment de punts.


La reflexió:
La veritat és que ha estat un partit que ens ha deixat amb unes sensacions extranyes. Només un xut de Mata al final de la primera meitat es pot comptabilitzar com opció de gol, en un moment en el qual el Girona s’està jugant el playoff. Realment no s’ha jugat per guanyar i només una jugada aïllada o a pilota aturada hauria donat la victòria. I això que, aconseguir els 3 punts hauria significat un pas endavant importantíssim per acabar entre els 6 primers. Ara haurem d’esperar què fan els molts rivals dels gironins per veure en quina posició s’acaba aquesta jornada. De moment l’Alcorcon, proper rival, ja ens ha adelantat. De totes maneres, els homes de Machín són un equip sòlid, molt consistent al qual costa molt fer-li gols. Per tant, per poc que es millori ofensivament, es pot guanyar els dos partits que queden, cosa indispensable si es vol disputar el playoff. Diumenge partit a cara o creu. Toca omplir Montilivi, animar i confiar. Som-hi Girona.

dissabte, 21 de maig de 2016

Jornada 39: Girona 1-0 Mallorca


El partit:
Estadi: MONTILIVI
Dia/Hora: DIssabte 21 de Marg, 18:00
Espectadors: 5.613


L'alineació:  Becerra, Álamo, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Lekic. Cal destacar la presència a l'equip titular de Richy com a conseqüència de la sanció d'Alcalá. Després de moltes jornades el capità torna a l'onze inicial.


La crònica:
El Girona venia de dos desplaçaments seguits on només havia aconseguit sumar 1 punt dels 6 possibles de manera injusta ja que, pel joc desplegat i per les sensacions transmeses, havia merescut més. Ara rebia el Mallorca amb l’obligació de guanyar per lluitar pel playoff d’ascens. Els balears necessitaven puntuar per fugir de la zona de descens.

El partit començava amb un domini tímid dels visitants però amb el Girona controlant la situació i intentant sortir si tenia ocasió. Era un enfrontament entre dos equips amb aspiracions diferents, però amb molta lluita. Els de Machín intentaven treure la pilota des del darrera i aprofitant que hi era Richy en l’onze inicial, alternaven el joc associatiu amb desplaçaments llargs.
En el minut 14 Álamo centrava des de la dreta i Lekic no podia rematar ja que la defensa mallorquina desviava a còrner. El picava Borja directe i a punt estava de fer un gol olímpic. La pilota s’estavellava al travesser.

5 minuts més tard, Lejeune intentava sorprendre des de més enllà del mig camp per el seu xut sortia desviat per poc.
A partir d’aquest moment els dos equips oferien poc futbol, no hi havia opcions, ni combinacions, ni jugades destacables.
Pel Mallorca només una contra perillosa que acabava amb un xut massa alt. El partit era competit però hi havia poc futbol, poques idees i poques oportunitats. S’arribava així al final de la primera part amb el 0 a 0 inicial.


2a part.
Els segons 45 minuts havien de ser molt diferents si es volia aconseguir la victòria.  I no podia començar millor. Una jugada individual de Borja acabava en penal xiulat pel col·legiat. Cristian era l’encarregat de picar-lo i enviava la pilota a l’escaire enganyant el porter i fent pujar l’1 a 0 al marcador.

A partir d’aquest instant el Girona esperava al darrera tapant espais i era el Mallorca qui tenia la possessió de la pilota, sense crear gaire perill.
En el minut 53 Alcaraz entrava per Eloi.
En el minut 58 un còrner assajat picat per baix per part del Girona acabava amb un xut de primeres d’Alcaraz que sortia desviat.
Els homes de Machín tenien espais per contres però no ho aprofitaven i el Mallorca cada vegada jugava més estona en terreny rival.

En el minut 69 Sobrino entrava per Lekic per intentar aguantar la pilota i encarar els defenses en cas de tenir possibiltats de contraatacs.
El partit era fluix i els homes de Machín defensaven amb ordre. En el minut 73 Maffeo entrava per Álamo. El Mallorca també feia els seus canvis per intentar empatar. Destacava l’entrada al camp entre aplaudiments per part dels balears  d’un vell conegut: Acuña. I formava una curiosa parella atacant dels balears amb Ortuño al seuGirona feien comentaris a la grada dels dos exjugadors blanc-i-vermells.
costat. Els seguidors del

En el minut 77 una falta penjada des de l’esquerra per part dels mallorquins la pentinava un defensa del Girona, també la tocava un davanter visitant i Becerra treia una mà miraculosa per desviar a còrner i evitar l’empat.
Dos minuts més tard Pere Pons recuperava la pilota , la cedia a Sobrino que iniciava una carrera en solitari i, davant la sortida del porter rival, feia una centrada xut que treia la defensa.
D’aquí fins al final el Mallorca volcat i el Girona tancat, el Mallorca apretava i el Girona defensava. Però no hi havia oportunitats per caps dels dos i s’arribava al final del matx amb 1 a 0 pels gironins.


La reflexió.
No ha sigut el millor partit dels homes de Machín. Han sabut competir i en defensa han estat molt ordenats, però no han ofert molt de futbol. Tot i així, a aquestes alçades de la temporada el més important és mostrar-se sòlid i guanyar. I això el Girona ho ha fet. Està en un dinàmica de confiança molt bona, l’esforç és innegociable i sempre busquen els 3 punts. Mirant el calendari i veient que hi ha enfrontaments directes entre els rivals dels gironins, és possible que s’acabi la jornada en zona playoff o que si no és així es depengui de sí mateix per ser-hi al final de la jornada 42. És el moment de recolzar-los i animar-los, es pot assolir. Som-hi Girona.