dilluns, 29 de setembre del 2014

A on juga ara...? Ernesto Galán


Novament, una setmana més, i un nou anàlisi d’un exjugador del Girona que es troba en actiu futbolísticament. I en aquesta ocasió parlarem d’Ernesto Galán.

Galán, madrileny de naixement, va sorgir de les categories inferiors de l’Espanyol. Un dels diversos jugadors blanc-i-blaus que han arribat en categoria de cedit a les files del Girona.

Abans d’arribar al Girona, el mateix Espanyol el va cedir al Lleida la temporada 2008/2009, equip que militava en la 2aB espanyola. La seva bona temporada va fer que el Girona s’interessés pels seus serveis, i una temporada més tard, arribava a Montilivi, amb les mateixes condicions que la temporada anterior, en qualitat de cedit.

Era la temporada 2009/2010, i Ernesto Galán es va convertir en el lateral esquerre titular d’aquell Girona, i va compartir la defensa en la majoria d’ocasions amb altres jugadors clàssics com Jose, Migue i Tortolero. Va disputar un percentatge elevadíssim de minuts durant aquella temporada. Un temporada, que per cert, serà recordada com la temporada del gol de Kiko Ratón en l’últim minut de la última jornada a Montilivi, amb un penal que va salgar els gironins del descens a la 2a B, i que va enviar al Múrcia a la categoria de bronze (equip contra qui estava jugant aquell mateix partit).

Aquella temporada va servir de trampolí al madrileny, que finalitzava la seva sessió a Girona per incorporar-se com a jugador de la primera plantilla de l’Espanyol.

Va gaudir de la confiança dels tècnics i tot i patir una lesió important a la 6a jornada de lliga, en el seu retorn va recuperar la titularitat i es va convertir en el lateral esquerre titular d’aquell equip a la 1a divisió espanyola. Va arribar la temporada 2011/2012 i va començar a perdre el protagonisme que havia tingut la temporada anterior. En l’últim tram de la temporada ja no va disputar cap minut i semblava que s’hauria de buscar la vida en un altre equip. Tot i així, la següent temporada va continuar a les files de l’Espanyol, però la primera volta va continuar de la mateixa manera que havia acabat la passada, sense presència en l’equip. Això va provocar que el propi Espanyol el cedís el que restava de temporada, en aquesta ocasió al Xerez de la 2aA. Allà va recuperar els minuts que li faltaven per tornar-se a sentir futbolista.

La temporada 2013-2014 va ser fitxat lliure de traspàs per la UD Las Palmas. El seu equip va fer una bona temporada i es va quedar a un pas de pujar a la primera divisió (capítol traumàtic per l’equip canari donat que una invasió d’aficionats als terrenys de joc va provocar un tall en el partit, i a la represa, amb els jugadors desconcertats, van rebre un gol que els negava l’ascens). Però des d’un punt de vista personal, no va gaudir pràcticament de minuts de joc.

Aquesta temporada ha fitxat per l’Alavés, i en les primeres jornades de lliga sembla ser que ha recuperat la seva participació en el seu equip. Als seus 28 anys, està buscant novament una segona oportunitat que el situï com a un jugador important, tal i com va passar en la seva temporada al Girona.

Imatge 1 extreta de www.emporda.info
Imatge 2 extreta de www.fuerzaperica.com


diumenge, 28 de setembre del 2014

Jornada 6: Numància 2-2 Girona


El resum: El Girona es presenta a “los Pajaritos “ per jugar contra el Numància i intentar deixar enrera la derrota de la jornada passada. És un partit especial per Pablo Machín, tècnic del Girona, perquè tornava per primera vegada a casa seva, on havia sigut lateral esquerre, i després tècnic del filial i del primer equip. Torna el mateix dibuix de sempre amb l’alineació més repetida en lliga i per tant torna Richy i Mata acompanya Sandaza en punta (5-3-2).

L’equip gironí juga de negre, com negres són els antecedents dels catalans en terres numantines. En els 7 enfrontaments anteriors a Sòria, 6 derrotes i 1 empat. I la veritat és que l’escenari de la primera part no transmet bones sensacions. Només hi ha aproximacions d’un Numància superior que s’avança al minut 20. Un error de Mata en una entrega cap enrera acaba amb una gran jugada de Palanca que, després d’una paret, envia la pilota al fons de la porteria: Numància 1-0 GironaPerò el Girona no reacciona i l’equip numantí busca el segon gol. Palanca ho prova al minut 28 amb una rosca de fora l’àrea que Becerra desvia a còrner.
Només un contraatac del Girona a la sortida d’aquest còrner acaba amb una conducció de Felipe que assisteix Cifuentes. El lateral gironí perdona.

D’aquí fins al final de la primera part destaca un error de Richy en defensa en el lateral dret que li regala una pilota a Brian Rodríguez. El davanter del Numància es planta sol davant Becerra però el porter badaloní del Girona desvia a còrner. Així s’arriba al final dels primers 45 minuts. La lectura negativa del que s’ha vist en el terreny de joc és que l’equip sorià ha sigut superior i ha pogut sentenciar. La lectura positiva, que Becerra manté viu el Girona.

Comença la segona part amb un canvi a les files dels de Machín, Eloi entra per Granell. I la situació canvia ràpidament quan al minut 48 un còrner del Girona acaba amb una rematada de Ramalho. La pilota toca en una defensa del Numància i cau als peus de Mata que, sol a l’àrea petita, empata el partit. 1-1.

A partir d’aquí l’equip català es mostra superior i busca la victòria. En el minut 66 Felipe assisteix Sandaza que sol davant del porter perdona.
Poc després Sergi Enrich perdona pel Numància. Tot i així el Girona sembla més confiat i busca els 3 punts. En el minut 74 entra Adai per Felipe i en el minut 80 Jandro per Sandaza. Machín busca sacsejar una mica l’equip per fer un últim esforç i guanyar a casa seva. Però és el Numància qui, en el minut 87, posa el 2-1 al marcador.

El resultat semblava definitiu tot i que amb aquest Girona això no es pot dir mai. Un cop més la fe, l’esforç i, perquè no la sort, fan que una jugada per banda esquerra d’Adai acabi amb una rematada de cap de Jandro que fa pujar el 2 a 2 al marcador. Els dos homes que havia fet entrar Machín en el tram final de l’enfrontament, acaben protagonitzant la jugada èpica. Una última aturada de Becerra en el minut 94 confirma un punt d’or.

Tal i com havia anat tot, és un empat amb sabor a victòria que permet els gironins seguir invictes a domicili i continuar a la zona alta de la classificació. Dissabte que ve a les 6 de la tarda a Montilivi oportunitat per donar-li més valor a aquest punt si es guanya la Ponferradina. Bones vibracions transmet aquest equip. Som-hi Girona.



La conversa 

dimecres, 24 de setembre del 2014

A on juga ara...? Rafa Ponzo


Continuem amb un nou anàlisi de la carrera esportiva d’un altre exjugador del Girona FC. I en aquesta ocasió parlarem de Rafa Ponzo. Recordeu aquest nom? Sabeu que encara es troba en actiu?

Rafa Ponzo, porter, amb doble nacionalitat (veneçolana i espanyola), va ser un dels jugadors artífexs de l’històric ascens a la categoria de plata per part del Girona FC de la temporada 2007/2008. Segurament, va ser un dels jugadors més importants d’aquella plantilla en què va coincidir amb altres il·lustres noms com: Migue, Chechu, Jose, Miki Albert, Xumetra, Jito... La seva seguretat a la porteria i les seves estirades el van convertir en una peça clau, i en un jugador fix en l’equip titular d’aquella temporada.


La carrera esportiva del veneçolà, però, havia començat molt abans d’arribar a la ciutat de Girona. Amb 20 anys va deixar el seu país per arribar a Espanya i formar part del Siero (equip de categories preferents d’Astúries). Era la temporada 2000/2001. Les bones actuacions van provocar que l’Avilés el fitxés, per formar-ne part del seu filial (tot i que novament va ser cedit al seu club d’origen Siero). Ponzo segueix destacant, i això provoca un nou salt en la seva carrera esportiva, en ser fitxat pel Tenerife. Es va convertir en el porter titular del filial i en el tercer porter del primer equip. L’any 2003, un nou salt professional el porta a les files de l’Oviedo.

Després de 3 temporades en el conjunt asturià, i després d’ascendir de la 3a divisió a la 2aB, arriba a Girona per convertir-se en un fitxatge destacat del conjunt blanc i vermell. Un dels millors porters de la categoria arribava a Girona. Era la temporada 2006-2007 i , tot i que el seu fitxatge pel conjunt gironí semblava un pas enrera , aquesta decisió va ser clau a la seva carrera. Va encadenar 3 temporades a les files del Girona, i va poder viure l’ascens del Girona FC de la 3a divisió a la 2aB i , un any més tard , el ja conegut ascens a la 2a A.

Podríem dir que es va convertir en el punt culminant de la seva carrera i, segurament , va viure els seus millors anys , esportivament parlant. L’any 2009 el Girona va apostar per Albert Jorquera, procedent del Barça i Rafa Ponzo va haver de marxar .

De Girona se’n va anar a Ceuta (curiosament l’equip a qui van guanyar en la promoció d’ascens a 2aA), però poc va durar aquesta aventura ja que el mateix any va decidir emprendre una nova etapa a terres xipriotes. Va jugar en el Nea Salamis CF, i en el Ermis Aradippou. Aquesta aventura només va durar una temporada, i va decidir tornar-se’n a Veneçuela per jugar en el Club Deportivo Mineros de Guayana.

El més curiós de tot és que , novament i una sola temporada més tard (temporada 2011/2012) se’n torna a Espanya i pràcticament als seus orígens, donat que arriba de nou a Astúries per jugar, aquest cop, en el Club Marino de Luanco on milita en l’actualitat.

Així doncs, a dia d’avui i amb 35 anys, Rafa Ponzo es troba en actiu (els porters habitualment allarguen més la seva carrera esportiva que la resta de jugadors) jugant a Astúries, com a porter titular d’aquest equip de la 2aB espanyola. 

diumenge, 21 de setembre del 2014

Jornada 5: Girona 1-3 Betis

La crònica: Avui fa una tarda assolellada a Montilivi, hi ha molta afició bètica que, juntament amb els gironins , fa que hi hagi un bon aspecte a la graderia de l’estadi. Es produeix una curiosa guerra de crits i ànims als dos equips entre les respectives aficions.



Els onze escollits per Machín són : Becerra, Cifuentes, Ramalho, Lejeune, Carles Mas, Juncà, Pere Pons, Cristian Gómez, Granell, Felipe i Sandaza. Hi ha un canvi significatiu en el dibuix tàctic de l’equip produït per l’entrada en els titulars de Cristian Gómez en detriment de Mata. És un 5-3-1-1, on Pere Pons juga de mig defensiu just per davant de la defensa, després 2 mitjos més avançats (C.Gómez i Granell), Felipe de segon punta, i Sandaza a dalt de referència.

El Girona surt decidit a buscar el partit i Sandaza avisa amb un xut ras des de fora l’àrea a les mans d’Adan (porter conegut perquè Mourinho el va fer servir per deixar per primer cop Casillas a la banqueta).

Poc després, una jugada individual de Pere Pons que remata a porteria, passa per sota les cames del porter bètic i Felipe l’empeny a dins. El Girona s’avançava al marcador en el minut 12. (1-0)


Però el partit era igualat i el Betis, sense dominar, donava alguna sensació de perill. I els mals presagis es convertien en fets quan en el minut 20 un contraatac produït per una pilota perduda pel Girona al mig camp, el culmina Ruben Castro per empatar a un. (1-1)

El resultat semblava just, però les coses empitjorarien 7 minuts més tard. Una jugada per banda dreta de l’equip andalús, acabava amb gol en pròpia porta dels de Machín. El Betis es posava per davant en el marcador. (1-2)

El conjunt bètic , en el minut 30, podria haver fet el tercer en una gran oportunitat que Becerra desvia a còrner. Al minut 33 Granell fa un canvi de joc que Juncà no encerta a rematar a dins. La primera part acabaria amb un xut fallit de Sandaza després d’una bona jugada combinativa.  El resultat no canvia, 1-2. 

Comença la segona meitat. S’havien de fer canvis i així ho entén Machín que torna a l’esquema de sempre fent entrar Mata per Gómez. El davanter respon amb una rematada fora al minut 48. El partit entra en una fase amb tanganes, amb un joc trabat, on no es produeix res destacable.
Però el Girona amb entrega i fe busca l’empat. Un error al minut 62 està a punt de significar l’1 a 3Mata un minut més tard remata de cap per sobre de la porteria d’Adan.

Machín juga les seves últimes cartes. En el minut 64 Jandro entra per Felipe, i Eloi per Granell. El joc de l’equip gironí millora i una gran jugada de Sandaza per banda dreta acaba amb un remat de Jandro desviat. Un minut més tard, però, un error del Girona el condemna. Ruben Castro, en posició dubtosa, remata a gol i posa l’1-3 a l’electrònic. No havia fet gaire el Betis en aquesta segona part, però el seu davanter canari , un jugador perillós i resolutiu, havia posat un resultat que semblava un càstig massa gran pel que s’estava veient en el terreny de joc.

Encara hauria pogut ser pitjor quan una indecisió de Ramalho està a punt de significar el quart que salva BecerraL’equip català busca reduir diferències i es bolca a l’atac. El Betis totalment tancat i el Girona empeny fort. En el minut 74 Mata remata a dalt i, un minut més tard, el mateix Mata té una gran oportunitat però la pilota no entra.

Els gironins ho segueixen intentant però el resultat ja no canviaria. Els bètics s’emporten els 3 punts amb un marcador d’1-3. El Girona no ha merescut aquest resultat, però és el que és i deixen d’estar imbatuts. És cert que el conjunt andalús és qui té el pressupost més alt de la categoria i segurament estarà lluitant per pujar a primera. Però els homes de Machín han competit, no li han perdut la cara al partit en cap moment, han lluitat, no han defallit i han buscat capgirar la sort. No ha pogut ser, però podem estar orgullosos de l’esforç i segur que aviat tornarem a celebrar una nova victòria. Ànims i som-hi Girona.


La conversa
X: Quina pena que s'hagi perdut després d'haver començat guanyant, però l'equip ha lluitat i ha donat bones sensacions.
JE: Crec que el resultat és enganyós. El Betis no ha estat superior...
X: Tens raó, massa càstig pels mèrits que hem fet.
JE: Hem perdut la imbatilibilitat però cal seguir lluitant igual.
X: Si, perquè l'orgull el tenim intacte. Som-hi!
JE: Som-hi!

dilluns, 15 de setembre del 2014

A on juga ara...? Acuña


Encetem una nova secció que es titularà “A on juga ara...”. Sabem que el futbol és present, i que hem de dedicar el màxim suport als actuals jugadors i tècnics del nostre equip, però també és cert que alguns jugadors han deixat empremta, i molts de nosaltres ens fa gràcia conèixer què se n’ha fet d’algun d’ells,  a on es troben en aquests moments, quin camí han seguit les seves carreres professionals.

Hem pensat que podíem encetar aquesta nova secció amb, ni més ni menys que Javi Acuña.

Més conegut popularment com el “ToroAcuña, el paraguaià es va convertir en un dels jugadors claus del millor Girona de la història, aquell que va tenir ben a prop l’ascens a la categoria d’or, a la primera divisió, el de la temporada 2012-2013. El davanter es va guanyar l’afició amb la seva lluita, amb la seva entrega, amb la seva potència i amb els seus gols. Un d’aquells jugadors diferents que enganxa a la gent. De ben segur que més d’un estaríem encantats que tornés amb nosaltres.

El paraguaià va iniciar la seva carrera pel futbol nacional a les files del Cadis, qui el va cedir al Salamanca. El Reial Madrid s’hi va fixar i el va fitxar, cedint-lo al Recreativo de Huelva. 
Un any més tard, (temporada 2011-2012) va arribar a les files del conjunt gironí provinent del filial del Reial Madrid en caràcter de cedit. Arribava amb l’etiqueta de possible crack pel Girona ,però la mala sort va provocar que una greu lesió el deixés fora dels terrenys de joc durant gran part de la temporada. Tan sols va poder disputar 17 partits, i va col·laborar amb la permanència de l’equip amb 4 gols, però per culpa d’aquesta lesió no va poder mostrar tot el seu potencial.

Tot i així, el Girona va veure en ell quelcom diferent, i van apostar de nou pel jugador sud-americà la temporada següent. El paraguaià arribava a Girona i aquesta vegada si que es va convertir en una peça essencial. La greu lesió a mitja temporada de l’altre davanter centre de l’equip, Benja, li va donar un paper protagonista que el Toro no va desaprofitar. Va jugar 36 partits i va marcar 17 gols (més 3 partits de la promoció d’ascens i un gol). La gran temporada d’Acuña, i l’excel·lent paper del Girona va provocar la mirada de molts clubs cap als millors jugadors blanc-i-vermells, i ell no va ser una excepció.

Acuña va fitxar per l’Udinese italià, qui va cedir directament el davanter al Watford anglès de la segona divisió. A Anglaterra no va tenir la continuïtat esperada i , en el mercat d’hivern de la temporada passada , va arribar a l’Osasuna de la primera divisió. Allà va jugar 16 partits i va marcar 3 gols. No obstant, no va poder evitar el descens del seu equip.

Després d’aquesta experiència, ha tornat al seu país, i actualment juga a l’Olímpia, l’equip que el va veure “néixer” futbolísticament. Dels 8 partits que porten disputats fins ara, ja n’ha jugat 5, i ha foradat 2 vegades la porteria contrària. Li desitgem tota la sort del món a un jugador que va connectar amb l’afició i que va protagonitzar molts moments que els seguidors gironins mai oblidarem. Per nosaltres tens les portes obertes del Girona!

Aquí teniu una selecció dels millor gols amb la samarreta del Girona. Recordar-los posa la pell de gallina

 

diumenge, 14 de setembre del 2014

Jornada 4: Sporting 1-1 Girona FC

El resum: Aquest Girona no perd la fe. Avui no toca fer crònica perquè el Girona ha jugat fora de Montilivi, però ens agradaria que la gent s’enganxés a l’equip com ho fem nosaltres.

L’alineació que ha fet servir Machin ha sigut la mateixa que en els altres tres partits de Lliga. Amb això el Girona s’ha plantat al Molinon per disputar-li el partit a l’Sporting de Gijon que, tot i les dificultats econòmiques que té i que l’han impedit fitxar jugadors aquest estiu, ha començat la Lliga amb 7 punts de 9 possibles. Això el situava a la zona alta just després de l’equip gironí.

La primera part ha sigut atractiva per l’espectador perquè els dos equips han creat oportunitats de gol i han disputat cada pilota. El més destacable ha sigut, per part del Girona, un penal fet a Juncà que Felipe ha tirat fora a la dreta de la porteria del conjunt asturià al minut 10.

En el tram final d’aquests primers 45 minuts el Girona ha controlat millor el partit i s’ha mostrat una mica superior però, en el temps afegit, una sacada de banda de l’Sporting de Gijon ha provocat un rebuig que Sergio Álvarez ha rematat a gol després que la pilota toqués abans al pal de la porteria defensada per Becerra. (1-0)

La segona meitat ha sigut més trabada, amb un joc més lent, on el Girona no ha pogut crear molt de perill i s’ha mostrat amb poca claredat d’idees.
Destaquem, com a notícia negativa, la lesió de Richy al minut 11 que ha fet entrar David Garcia en el seu lloc.

Machin ha utilitzat tots els canvis. En el minut 21 ha fet entrar Jandro per Mata, per intentar buscar passades entre línees i connectar amb els jugadors de dalt. Al minut 28 ha fet sortir Aday per Felipe.

El partit no canviava, però aquest Girona no perd la fe. Quan un equip no és capaç de generar futbol, ho ha de compensar mitjançant esforç, lluita, i FE. Això ha portat els gironins a empatar. En el minut 93, una centrada del lateral Cifuentes des de la banda dreta, la toca Aday de cap i la pilota li cau a l’àrea petita a Juncà. El lateral esquerre controla primer, i després remata amb la dreta al fons de la xarxa. 1-1 final, ja no hi havia temps per més. Un puntet d’or. El Girona segueix invicte i suma 10 punts de 12 possibles. Dosis de moral per rebre el Betis diumenge que ve a Montilivi i il·lusió pels seguidors que veuen com aquest any es competeix bé i no s’hauria de patir tant com l’any passat. La temporada acaba de començar, però per què no somiar? Som-hi Girona.


La conversa:
JE: Quin empat tan important! És interessant continuar amb bons resultats i no perdre!
X: Si. En la segona part no hi ha hagut gaire futbol però destaco la lluita i no donar-se per vençut en cap moment
JE: I això que no era un camp senzill! Té molt valor aquest empat
X: Un puntet d'or per seguir invictes, amb moral i amb il·lusió. Som-hi Girona!
JE: I ara a pel Betis! Som-hi!




dimecres, 10 de setembre del 2014

2a ronda Copa del Rei: Girona 0 - 0 Tenerife (6-5 penals)

La crònica: Un altre dia plujós a Montilivi. Es dibuixa l’arc de Sant Martí al cel i hi ha poc públic a la grada. El dia convida a quedar-se a casa. 

La competició que es disputa i el fet de rebre un rival al qual el Girona s’ha enfrontat fa quatre dies, no ajuda gaire. Però els valents que estem a l’estadi volem veure guanyar l’equip, animar els jugadors i engrescar la gent perquè vingui al camp en els propers enfrontaments.

Això és la Copa del Rei i els gironins reben el Tenerife.  Aquí no hi ha res a perdre però en canvi és molt útil per donar minuts a aquells jugadors menys habituals per tal que agafin ritme, confiança, alguns s’adaptin al sistema i d’altres a la categoria. La temporada és molt llarga i de ben segur que es necessitarà tothom i han d’estar preparats. Els 11 escollits són: Palatsí, Coris, Ramalho, Mas, David Garcia, Juanlu, Adai, Cristian Gómez, Jandro, Bordas i Christian Alfonso. El dibuix tàctic és el mateix de sempre, un 5-3-2 que en atac es converteix en un 3-5-2 on els laterals han de donar profunditat i amplitud a l’equip. Aquesta feina recau avui en Juanlu i el jove Coris, una de les sensacions de la pretemporada.

Els primers minuts permeten veure bons detalls de Cristian Gómez al mig camp i un equip Gironí que controla el partit sense massa oportunitats de gol. La jugada més destacable del conjunt gironí es va produir al minut 31 amb una arrencada al mig camp d’Adai que acaba amb una rematada de Bordas que desvia el porter del Tenerife.

Cap al final de la primera part Coris i Juanlu canvien de posició i Juanlu passa al lateral dret i el canterà Coris a l’esquerra. El Girona es mostra superior al Tenerife i la primera part acaba amb una rematada de cap dels gironins a les mans del porter tinerfeny.  Crida l’atenció que el Girona està acostumat en lliga a jugar amb dos puntes de referència com són Sandaza i Mata, i avui els dos davanters són molt diferents i es nota en la manera de jugar.

Comença la segona part i el Tenerife juga una mica millor en la repressa equilibrant les forces. De totes maneres el partit transcorre sense que es produeixin oportunitats clares. Destaca una bona jugada de Coris que acaba amb una rematada de Christian Alfonso de fora l’àrea. El canterà Coris transmet molt bones sensacions, pot ser un jugador important. La més clara dels de Machín es va produir al minut 67 amb un xut de Jandro desviat a l’esquerra de la porteria del conjunt canari. Al minut 72 entra Eloi per Bordas, notícia destacable perquè són els seus primers minuts després de la lesió d’un jugador que va ser determinant al final de la passada campanya.

Al minut 78 entra Mata per Coris i el dibuix tàctic del Girona sembla canviar a un 4-2-3-1, on Mata queda en punta i Christian Alfonso passa a l’esquerra en la línea de 3. Machín busca un davanter referència per pescar un gol, però el més destacable d’aquí al final és un còrner tret pel Tenerife que es passeja amb perill davant de Palatsí. Amb això s'acaba el temps reglamentari. El Tenerife ha millorat aquesta segona part, on ha regnat la igualtat i les poques opcions.

En la pròrroga no hi ha gaire destacable. El Girona busca tímidament el gol sense arriscar. Al minut 99 Machín fa l’últim canvi fent entrar el canterà Bigas per Christian Alfonso. Està molt bé comptar amb els nois de la casa. El cansament es nota en els dos conjunts i els 30 minuts extres acaben amb un 0-0 que sembla just.

Toca la loteria dels penals. El sorteig determina que comenci a llançar el Girona, i es faran a la porteria del gol nord. Els 5 escollits són Jandro, Mata, Eloi, David Garcia i Cristian. Palatsí atura un penal però en l’equip gironí marquen tots excepte l'ex-lateral de l’espanyol que el llança als núvols. Són necessaris 2 penals més que transformen Juanlu i Aday i, finalment, Palatsí atura l’últim donant la classificació al Girona per la tercera ronda de la Copa del Rei. 6-5 final.

És cert que aquesta competició el Girona no la guanyarà, però va bé seguir endavant per guanyar confiança i perquè tothom tingui minuts. I també,...perquè fa il·lusió. Som-hi Girona.








La conversa:
X:  El Girona no guanyarà la copa del Rei però va bé per donar minuts als menys habituals, i qui sap... si arribem lluny potser ens toca el Barça.
JE: Estaria molt bé veure a un gran de primera de nou a Montilivi... i sobre els jugadors, molt interessant la participació d'en Coris
X: A mi m'ha agradat veure l'Eloi de nou al camp. El partit ha estat igualat però crec que el Girona ha fet una mica més
JE: Sobretot en el tram final. El Tenerife ja ha donat per bo l'empat i jugar-se el ser o no ser en els penals
X: Ja sé que la competició important és la lliga però fa il·lusió seguir endavant
JE: A veure si continuem amb la bona ratxa en el proper partit de lliga. Som-hi Girona!

dilluns, 8 de setembre del 2014

Jornada 3: Girona 2-0 Tenerife


La crònica: Arriba la tercera jornada, 6 de setembre de 2014. El Girona reb al Tenerife en un dia plujós i amb poca afluència de públic a Montilivi. 


En mans dels de Machín està la possibilitat de firmar un 3 de 3 i per tant assolir el millor inici de temporada de la història del Girona a segona A. L’alineació és la següent: Becerra, Cifuentes, Richy, Ramalho, Lejeune, Juncà, Pere Pons, Granell, Felipe, Mata i Sandaza. La disposició tàctica és aquella que Machín va imposar la temporada passada i que tan bon resultat va donar: un 5-3-2 en defensa que es converteix en un 3-5-2 en atac,  ja que els laterals Cifuentes i Juncà juguen molt oberts per donar profunditat a l’equip. Dos puntes clars en les figures de Sandaza i Mata cridats a lluitar amb la defensa rival , a despenjar pilotes i a fer gols. 


Els primers minuts són de domini tímid del Tenerife sense inquietar la porteria de Becerra, amb un Girona ben plantat que sap a què juga. Fins que arriba una doble oportunitat claríssima del Girona al minut 10 on Mata i Sandaza tenen un gol clar que no transformen. El Tenerife segueix dominant tímidament però el Girona reacciona i es mostra superior al conjunt canari perquè sembla tenir les idees clares.

Arriba el minut 26 on la fe de Juncà lluitant una pilota que semblava perduda provoca un rebuig del porter que cau als peus de Sandaza. L’ex del Glasgow Rangers no perdona i fa pujar l’1 a 0 al marcador.

El Tenerife fa alguna rematada de fora l’àrea i el Girona primer al minut 37 a passada de Granell que Juncà no arriba a recollir , i després a xut de fora de Felipe en el temps afegit, inquieta la porteria rival. La primera part acaba amb una targeta a Mata que provoca el descontent del públic amb l’àrbitre.
La segona part comença amb un Girona més intens, superior al seu rival i que sense por busca el segon gol. Així en els primers minuts es produeixen aproximacions dels de Machín que transmeten la sensació que el segon gol ha d’arribar. Només un ensurt, i gran. Al minut 60 una indecisió entre Ramalho i Becerra que ha de treure Lejeune sota pals està a punt de significar l’empat a 1. És probablement l’oportunitat més clara del conjunt canari , que és resposta amb un contraatac claríssim del Girona al minut 61 que a punt està de significar el segon gol. No hauria d’esperar gaire el conjunt gironí perquè dos minuts més tard una rematada de Sandaza acaba amb un rebuig per part d’un defensor del Tenerife amb les mans. Penalt, expulsió i segon gol del Girona obra de Felipe.


L’equip canari, que ja no havia inquietat gaire la porteria del Girona, intenta reaccionar però no crea perill, i el Girona encara està a punt de fer el tercer amb un xut de Mata al pal. Ja no hi ha més a destacar, Machín esgota els tres canvis fent entrar Aday per FelipeCristian Gómez per Pere Pons i el canterà Coris per Sandaza. 2 a 0 final i 9 de 9. És cert que això acaba de començar, que l’objectiu principal de l’equip és assegurar-se continuar un any més a la categoria de plata, però aquest Girona és mostra seriós, competitiu i , perquè no, il·lusiona. Segur que vindran resultats dolents, però aquest grup els pot superar i tirar endavant i potser lluitar per alguna cosa més. Els fitxatges transmeten bones sensacions, queden jugadors importants per debutar, i l’entrenador sap què vol del seu grup.

Va faltar, però , alguna cosa. No va aparèixer el popular seguidor i animador “ sisplau “ al gol nord, i va faltar més gent que animi i ajudi l’equip. Endavant Girona 



La conversa del final del partit:
JE: Ho hem aconseguit. 3 victòries i 9 de 9! Inici excel·lent
X: Ostres sí! Com veus l’equip? Jo veig un Girona segur que sap què fa!
JE: Els jugadors coneixen molt bé la seva funció, i encara tenim marge de millora…
X: I els fitxatges? Avui m’ha agradat molt en Sandaza, no només pel gol, aporta moltes coses
JE: En un sistema tan dinàmic com el del Girona, trobo que tots s’estan adaptant molt ràpid
X: Si. Aquest any hem d’aconseguir que Montilivi sigui un fortí. A veure el Betis quan vingui. Jo hi confio. Somh-hi!
JE: Som-hi Girona!!!



La classificació:
La victòria del Girona, combinada amb la resta de resultats permeten poder gaudir d’una històrica primera posició a la lliga Adelante. Mai fins ara el Girona havia sigut líder en solitari. Ens mantenim realistes amb els objectius de l’equip (en consonància amb el que diu el tècnic Pablo Machín), però aquest lideratge no ens el treu ningú!

1.- Girona FC (9 punts)
2.- Las Palmas (7 punts)
3.- Sporting (7 punts)
4.- Barça B (6 punts)
5.- Ponferradina (6 punts)
6.- Valladolid (6 punts)



Inici de temporada 2014-2015


La crònica: Després de la introducció, ara sí, toca parlar de la present temporada. S’ha fet feina, s’han contractat nous jugadors, s’ha confeccionat una plantilla que sembla competitiva i compensada i això, tot i tenir un pressupost limitat d’uns 2 milions d’euros i tenir la situació econòmica que tots sabem.

Entre cessions i fitxatges s’han portat jugadors com Cristian Gómez i Christian Alfonso, Lejeune, Cifuentes, Aday, Granell, Mata , Sandaza… S’ha recuperat el Ramalho i, juntament amb un gruix de futbolistes que han continuat i amb algun jugador del filial que treu el cap en el primer equip, creiem que la plantilla és competitiva.

El primer partit , sempre complicat, va ser a casa contra el Ràcing de Santander. No massa història. Vint minuts bons del Girona que van acabar amb una assistència llarga del central francès Lejeune, bon control de Felipe i un golet que va valer 3 punts.

Més destacable és la segona jornada. Desplaçament a Alcorcon, un lloc on el Girona no havia guanyat mai i contra un equip que sembla cridat aquest any a estar a la zona alta. Doncs bé, després de començar perdent, els de Pablo Machín van capgirar el marcador amb gols de Sandaza i Mata per endur-se una meritòria victòria i arrencar amb dos de dos en un inici seriós de temporada. El Girona va creure en la victòria i la va aconseguir, per què no creure nosaltres en el Girona?



La conversa:
JE: És molt aviat per treure conclusions però això fa bona pinta.
X: Sí, es manté l’esquema tàctic de l’any passat, i han buscat les peces necessàries, però saben a què juguen
JE: Contra el Racing, potser va faltar mantenir el nivell durant el partit, però els 20 minuts inicials van estar molt bé
X: És qüestió d’agafar el ritme. El més important és mentre falti aquest ritme, mantenir un rigor tàctic…
JE: I contra l’Alcorcón ho han fet.
X: Efectivament, és un camp molt complicat i han gestionat molt bé el partit
JE: A veure si podem aconseguir 9 de 9 el proper dia
X: Hi confio. Som-hi Girona!