Jornada 31: Mirandés 0-1 Girona

La crònica: El Girona viatjava a Miranda del Duero per tal d’intentar esfumar tots els dubtes que havia generat les últimes jornades on havia perdut to físic, iniciativa i això s’havia reflectit en el terreny de joc. Segurament la situació extraesportiva no ha ajudat i el resultat entre setmana contra l’Europa tampoc.

Els onze de Machín: Becerra, Coris, Carles Mas, Richy, Ramalho, Aday, Pere Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. El tècnic sorià configurava aquest onze després de comptar amb força baixes sobretot en defensa. Ni Juncà, ni David Garcia, ni Íñiguez ni Lejeune estaven disponibles.

Després d’uns primers minuts d’igualtat, es produïa la primera oportunitat pels blanc-i-vermells. En el minut 9 Eloi la cedia per Granell que, després de fer-se espai, etzibava un fort xut amb l’esquerra i obligava el porter visitant a desviar la pilota a còrner. Poc a poc el Girona començava a imposar el seu ritme i el seu joc. En el minut 15 Granell forçava una falta. Richy la picava amb força al costat del pal dret de la porteria rival i feia pujar el primer gol al marcador. 0-1. Important avançar-se en el marcador en el primer quart d’hora.

5 minuts més tard, Granell xutava des de lluny a les mans del porter. Els homes de Machín es mostraven còmodes en el terreny de joc, no patien i controlaven la situació. Tenien més possessió a camp contrari i semblaven tenir la consigna de xutar de fora l’àrea si no es podia jugar per les bandes. En el minut 25, Eloi robava una pilota i iniciava un contraatac. La cedia per Felipe que forçava una falta perillosa a la frontal de l’àrea. Granell la xutava amb rosca per sobre de la porteria rival. El Mirandés no creava la primera aproximació fins el minut 27, on una centrada des de la banda dreta la rematava de cap Urko Vera amunt.

Els últims minuts de la primera part transcorrien amb un intent de reacció de l’equip local, però el seu atac era previsible i es topava amb un Girona ben col·locat. A més, els homes de Machín, feien una bona pressió i, tot i que no s’aproximaven a la porteria rival, tampoc patien en defensa. Així s’acabava la primera part.

Els segons 45 minuts, els locals intentaven apretar per buscar l’empat. El Girona estava ben plantat al darrera i buscava robar per fer alguna contra perillosa i sentenciar el partit. El Mirandés, però, millorava les seves prestacions i començava a dominar i tenir més possessió. En el minut 16, Àlex Garcia, dins l’àrea, estava a punt d’empatar pels locals. El seu xut sortia un pèl creuat. Ensurt per Becerra que no havia hagut d’intervenir encara. Dos minuts més tard, un actiu Aday forçava una falta per banda dreta, prop de l’àrea rival. La picava Granell ben tancada i, ni Ramalho ni Mas encertaven a rematar. Bona oportunitat a pilota aturada. Un minut més tard entrava Jandro per un desaparegut Felipe. El menut davanter gironí havia treballat molt per l’equip però no havia pogut lluir gaire. El mitjapunta asturià el substituïa per intentar buscar més control al mig camp.

En el minut 25 Sandaza la cedia per Jandro que prop de la frontal rival obria per Aday. Aquest últim feia un xut sec que s’estavellava al lateral de la xarxa. En el minut 26 Coris, molt cansat, era substituït per Cifu que aquesta vegada faria de carriler per banda esquerra. En el minut 29, Urko Vera rematava de cap alt. I és que l’equip local no aconseguia inquietar massa la porteria rival. El Girona havia frenat l’intent de reacció del Mirandés amb control de pilota. Els blanc-i-vermells estaven fent un partit molt seriós i semblaven haver recuperat una imatge sòlida que darrerament costava més apreciar.

En el minut 35, es produïa una passada en profunditat per Cifu que dins l’àrea, pel fet de jugar per l’esquerra, no intentava definir sinó assistir, i es malbaratava una bona opció. En el mateix minut el Mirandés tenia l’única opció clara per empatar. Una passada llarga la rematava Urko Vera de cap a les mans de Becerra.

En el minut 39 una bona jugada dels gironins acabava en gol. Eloi la cedia per Jandro que deixava passar la pilota perquè arribés a Sandaza. El davanter del Girona definia bé i marcava. Però el col·legiat anul·lava la jugada per posició anti reglamentària d’un Sandaza que en aquell moment era substituït per Mata. En els darrers minuts l’equip local apretava amb força i donava algun ensurt, però tampoc aconseguia ni tenir oportunitats de gol clares ni, per tant, neutralitzar el gol en contra.

S’arribava al final del partit i els homes de Machín aconseguien un triomf treballat a camp contrari, el novè aquesta temporada. Es situen quarts, empatats amb Las Palmas i a un punt del segon classificat que és l’Sporting de Gijon. Aspiracions intactes per lluitar per tot. I el millor, bones sensacions del Girona en un matx on ha semblat tenir sempre la situació controlada. Ara venen dos enfrontaments directes: primer dissabte a Montilivi contra el Valladolid, i després desplaçament a les Canàries per jugar contra Las Palmas. Però confiem en un grup que està competint molt bé durant tot el campionat. Som-hi Girona!

El resum:

Coneix els jugadors... Granell

Tenim el plaer de presentar-vos una nova entrevista. Aquesta vegada el jugador que ha compartit una estona amb nosaltres per tal que el coneixem una mica més, és l’ÀLEX GRANELL, el futbolista revelació d’aquesta gran temporada del Girona, un fixe pel Pablo Machín. Tots comprovem cada setmana en el terreny de joc la qualitat futbolística de l’Àlex, però nosaltres hem pogut gaudir, mitjançant aquesta entrevista propera i informal, de la seva gran qualitat humana. Agraïm la seva simpatia i sinceritat perquè vam disfrutar molt mentre li fèiem les preguntes que exposem a continuació. Ens encantaria que complís el seu somni de jugar a primera i que ho fes amb el Girona però, si no pot fer-ho amb el nostre equip, li desitgem que tingui molt èxit en la seva carrera professional, s’ho mereix.

Secció de preguntes esportives

El Farners va ser el teu primer club. Amb quina edat t’hi vas apuntar? Començo a jugar al futbol amb 5 anys al Girona, a l'escoleta, i d'allà fins als 15 anys que em diuen que no segueixi. S'havia d'ajuntar amb el Vilobí, i de la meva fornada que érem 18 es queden 2. Llavors marxo a jugar 2 anys al Sàbat de juvenil. I quan estava de juvenil llavors vaig al Farners a categoria regional, que ara seria la 2a catalana. Per tant, el Farners el primer club fora de l'etapa formativa. Però el Girona té un punt especial perquè jo començo al Girona.

Tens algun referent futbolístic? Algú amb qui t’emmirallaves de petit? 

Hi ha jugadors de gran nivell que et pots haver fixat com ara Zidane però si que quan venia a Montilivi ja als primers anys de 2a A em fixava molt amb en Dorca. A més els amics em deien que teniu un perfil similar, esquerrans, al mig del camp, físicament similars i intentava fixar-m'hi. L'altra dia quan vam anar a jugar a Saragossa, quan em va donar la mà si que em vaig dir: "Ostres, tu no ho saps, però jo amb tu m'hi he fixat bastant". Però no li he dit mai...

El Girona i el Llagostera, tots dos a segona. És un èxit de l’esport gironí? Sense dubte. I tenim l'Olot, poderós a 2a B, i conec el club i faran un esforç per fer un salt de categoria. Crec que el futbol gironí és poderós.

Els duels contra el Llagostera es converteixen en un derbi a Girona, amb la competivitat que això comporta. Com ho vius tu, tenint en compte que hi has passat 2 etapes pel conjunt blaugrana? 

He estat als 2 clubs, i hi tinc amics allà de la meva etapa a Llagostera i fa que sigui una mica més especial. La persona que porta el Llagostera és l'Oriol Alsina i hem tingut moments molt bons com l'ascens a 2aB o la incorporació a la disciplina del Girona, però alguns altres moments durs a la carrera com quedar-me fora de l'equip... però realment la rivalitat és més dels aficionats que dels propis jugadors. No hi ha una història de rivalitat. El dia que vam jugar a Palamós no hi va haver tensió.

La teva carrera esportiva està transcorrent sobretot a Catalunya, i sobretot en les províncies gironines. Jugar a l’equip de la província, al Girona FC, era un dels teus principals objectius? 

Si... bé. Depèn de quan. Quan jugava a Cadis no hi pensava, encara que estés a 2a B era un club gran, però quan jugava a altres equips si que ho pensava... amb el meu pare sempre ens hem marcat objectius, i quan estava a 3a pensava a veure si podia jugar a la 2aB en una categoria semiprofessional, i després ja pensava en jugar a 2aA amb el Girona, i ara sempre tens la il·lusió de poder-ho fer a primera.

La temporada passada, tant tu amb el Prat a 2aB com el Girona a 2aA lluitàveu per la permanència. Aquesta, esteu vivint la lluita per l’ascens a primera. En el terreny de joc es sent més pressió quan jugues per fites altes o quan jugues per no baixar? 

Al Prat la pressió era nul·la ja que l'entitat era molt petita, de la qual només en tinc paraules bones. El club sempre havia estat a 3a divisió i va estar un parell d'anys a 2aB, per tant no hi havia pressió. Ara, el fet d'estar a dalt, com que a priori no hi havíem d'estar, tampoc hi ha molta pressió perquè ja no hi ha lloc a un fracàs. Sabem que tenim la possibilitat de fer un any com el de Rubi amb la promoció, o perquè no, lluitar per fites més altes, però és més un punt de voler sumar per no despenjar-te i continuar en aquesta lluita.

L’Àlex Granell ha estat una sorpresa molt positiva per l’afició del Girona. Venies del Prat de la 2aB i molta gent no s’imaginava aquest rendiment. Estàs content? Et sents còmode i adaptat a la categoria? 

Si, si. Una de les grans sorts és que no he hagut de patir un període gran d'adaptació. No em podia permetre el luxe de tenir aquest temps, i el meu rendiment havia de ser immediat. Aquest punt de pressió personal que jo mateix em vaig posar va fer que m'adaptés ràpid. Per altra part, la qualitat de la resta de jugadors fa que tot sigui més fàcil, els terrenys de joc estan en més bones condicions, i això fa que sigui una mica més fàcil.

Amb Machín has estat pràcticament sempre titular. Quan vas fitxar pel Girona, t’imaginaves convertir-te en una peça clau ja a la primera temporada? 

No. Jo tenia clar que tenia una carrera de fons. Volia quedar-me durant la pretemporada, i llavors intentar anar fent-me un lloc en l'equip, però no imaginava jugar les 30 jornades fins avui.

Has conviscut amb dos coneguts tècnics pel Girona: Machín i Agné. Quines diferències tenen? Algun altre tècnic a destacar? 

Molt bona pregunta. En Raul per mi, futbolísticament em va ensenyar el futbol professional. Sempre havia jugat en equips petits i marxo a Cadis amb un futbol de màxim nivell encara que estigués a 2aB. És un prodigi tàctic. En els entrenament et quedes parat dels recursos, dels consells... i si d'en Raul tinc un record especial, no dubto gens que d'aquí uns anys quan recordi Machín em passarà igual. Té molt de valor que confïi en jugadors que no havien jugat a 2aA. La valentia de fer-nos jugar a mi i a en Pere de doble pivot, sabent que un entrenador viu dels resultats immediats. I tàcticament té el seu sistema molt treballat, amb una exigència elevada. Són dos entrenadors que poden entrenar en categories superiors.

L'estiu passat vas rebre l’oferta del Girona. Et va costar molt decidir-te per venir-hi a jugar? 

No! Em va costar de creure que existia proposta. Penseu que fins i tot firmo amb el Girona quan encara no se sap si jugarà a 2aA o 2aB. Quan el Girona es salva imagina com ho celebro tenint l'oportunitat de jugar a 2aA.

El somni de l’Àlex és poder jugar a primera divisió amb el Girona? Tenint en compte que a més queden poques jornades, somies amb l’ascens? Això seria rodó, jugar a primera divisió i amb l'equip de la teva ciutat no hi ha res millor. Si algun any això es pot fer, pot ser aquest. Seria collonut jugar a 1a divisió amb el Girona... però no puc tancar portes, m'agradaria jugar a primera divisió. Això sí, si és amb el Girona llavors ja seria espectacular.

Aquesta temporada estàs jugant al costat de l’Eloi, i el Pere Pons. A més també en la plantilla del primer equip hi ha en Coris, en Juncà...gent gironina. Aquest pot ser un dels punts claus del Girona aquesta temporada? El sentiment cap al club i cap a la seva gent que viviu els que sou d’aquí? 

Sí, anys enrere no s'han fet les coses gaire bé ja que costava que els jugadors de base tinguessin oportunitats. Sempre es portava jugadors de fora i ara s'ha fet un tomb, i es compta molt amb la gent del futbol base. Els nanos del filial venen a entrenar tota la setmana, i per ells és una oportunitat bestial. Aquest sentiment fa que tingui un valor afegit i tot suma. Animo a seguir amb aquesta filosofia. Hi ha material per estirar de la cantera.

La disposició tàctica habitual amb Machín és la d’un 3-5-2. Havies jugat mai amb aquesta tàctica? T’hi sents còmode? 

No, no hi havia jugat mai. La incidència en el mig del camp tampoc és tan gran ja que som 3 en el mig del camp, similar a un 4-3-3 però defensivament aquest sistema ben treballat fa que sigui ben sòlid. Per les bandes amb un Cifuentes o Juncà sembla que juguis amb 12 o 13 jugadors.

Et vam veure xutar el penal contra el Numància, i moltes faltes durant el campionat. T’has convertit en un referent a jugada parada. Se’t veu amb confiança. Demanes tu poder-les xutar? És una decisió dels tècnics? Treballeu les jugades a pilota aturada? 

No sé dir-te ben bé com arribo a executar-ho tot, però si que normalment a tots els equips he llançat les jugades a pilota parada. Els còrners, faltes laterals o faltes directes sempre les he anat llançant, i el míster m'ha donat la confiança. He tingut la sort de fer gols, o assistir.. i això ha provocat que continuï fent-ho. Pel registre personal això també ajuda.

Quins són els principals candidats a l’ascens? 

No tots tenim la mateixa probabilitat, el que per nom ho té més complicat és el Girona. Però intentarem estar fins al final. Mires el Betis, o els fitxatges del Valladolid amb sous desorbitats i jugadors contrastats a primera divisió, fets exclusivament per pujar a primera divisió. Això fa que en teoria Betis, Valladolid o Las Palmas tinguin més probabilitats. Però nosaltres també podem tenir la nostra...

Nosaltres quan anem al camp ens fixem molt en les botes que porten els futbolistes... (ell afegeix que ha anat canviant força de botes), quins criteris segueixes a l’hora d’escollir-les:el model, l’estètica, la comoditat, una marca que et patrocina...? En una ocasió, vam poder veure que mentre entrenaves duies unes botes però que en un moment donat te les vas treure i te’n vas posar unes negres que estaven a la banda. À que és deu? És habitual que facis això? 

En l’entrenament això ho vaig fer perquè eren noves. Jo prefereixo que una bota em vagi molt justa i que al principi em costi, que em faci una mica de mal i després la tingui adaptada al peu. En aquest entrenament me’n vaig posar unes de noves, fas l’escalfament, fas la primera tasca i després te les canvies per les velles per poder jugar més còmode. Pel que fa als partits, de tant en tant li faig la creu a les botes. Si veig que porto algun partit que no estic al nivell que crec li faig la creu i dic que és culpa de les botes. Tinc la sort, aquest any, que el porter que jugava amb mi al Prat,  amb el qual tinc una molt bona relació, treballa amb la casa Nike i treballa subministrant botes a jugadors com a Lejeune o Ramalho o a gent patrocinada per Nike. A mi, tot i que no em patrocinen, ell me’n pot aconseguir. Aquest any, per aquest motiu, he pogut canviar de botes sovint. De fet, unes grogues que he fet servir darrerament, els he fet la creu, no les faré servir més, i me’n posaré unes altres. També influeix el terreny de joc per decidir si jugar amb plàstic o amb al·lumini.

Secció de preguntes personals

Què fa l’Àlex Granell en el seu temps lliure? Ets dels que juga a la videoconsola? Jugues amb tu mateix? 

En el meu temps lliure, estic acabant la carrera de psicopedagog a la UOC. Respecte a la segona pregunta, tinc la Play de tota la vida, hi jugo molt poc, però tinc un nebot que té 8 anys i comença a estar aficionat. L’altre dia vaig fer un Girona-Sabadell contra el meu nebot, ell tenia el Girona i jo el Sabadell. Millor no dic el resultat perquè algú es pot escandalitzar.

Amb qui comparteixes més el temps lliure de l'equip del Girona? 

Amb l’Eloi, per l’amistat que tenim fora del futbol. Ens coneixem fins i tot abans de coincidir al Llagostera. Llavors vam tenir l’ocasió de jugar aquell any junts, vam viure un ascens que, vulguis o no , accentua les relacions. Des d’allà mantenim una molt bona amistat, marxem uns dies de vacances junts amb una altra colla d’amics.

Has estudiat l’anglès, perquè t’agraden els idiomes o perquè tens la voluntat de marxar a fora a fer carrera en algun moment? 

No descarto jugar a l’estranger. M’agradaria molt una experiència així. Vaig disfrutar molt el mig any que vaig jugar a Cadis i m’encantaria jugar a Anglaterra. Però estudio l’anglès perquè crec que s’han de tenir idiomes i a més em sento molt orgullós d’haver aprovat el cinquè de l’EOI l’estiu passat. Els idiomes crec que s’han de tenir, igual que una carrera si es pot.

En cas, que rebessis alguna proposta de l’exterior, quines són les lligues que més t’agradaria explorar? I com aficionat, quines lligues t’agraden més? 

Com he dit, l’anglesa m’encanta en tots els sentits. I pel que fa a jugar, no parlo de la Premier perquè sé que té molt nivell, potser veig més factible jugar a la primera divisió espanyola. Hi ha companys que han jugat a primera, i a segona divisió espanyola, han marxat a Anglaterra a la segona divisió, però els hi costa jugar perquè crec que és un nivell molt alt. Per tant m’agradaria anar allà, encara que sigui la segona o la segona divisió B.

Esperem veure’t molts més anys al futbol però, quan t’hagis de retirar del futbol, quins són els teus plans: entrenar, dedicar-te a alguna cosa relacionada amb el futbol, dedicar-te a allò que has estudiat,etc...? 

El més probable és que sigui el que he estudiat que és Magisteri, del qual ja he treballat durant 3 anys i m’ha agradat sempre molt i m’he sentit molt còmode. Per tant, quan acabi el futbol, si no és que em sorgeix alguna proposta vinculada amb aquest esport que passa per davant la professió de mestre perquè m’agrada més, suposo que em dedicaré a Magisteri. No em veig sent el líder d’un equip com a entrenador com per exemple està fent el míster aquí a Girona. Potser ser ajudant d’algun amic que sí que està fent d’entrenador si que m’encaixa més. Però de totes maneres no em preocupa gens el futur perquè sóc mestre i m’omple.

Com han sigut les teves etapes fora de Girona, lluny de la família i els amics? Per exemple, quan vas estar a Cadis, va ser dur? 

Mira si entens que quan jo marxo no m’havia fet mai el dinar, doncs imagina’t. Va ser complicat estar 6 mesos a Cadis. No és com estar a València que amb un cop de cotxe pots tornar aquí per veure la família o a Madrid que agafes l’AVE. Cadis és més complicat, de fet recordo que només vaig venir a Girona un dia per fer una sorpresa a la meva mare perquè era el seu aniversari. Vaig agafar un vol a Sevilla dilluns al migdia i tornava dimarts a la nit. Però vaig tenir suport de la meva xicota que estudiava i cada 3 setmanes venia a veure’m dos o tres dies. Recordo d’estar-hi sol. Allà fas amics, però són amics per força. Tu estàs sol, jo estic sol, però no són els teus amics. Només vaig connectar amb Carlos Álvarez que ara està al Leganés i vaig fer una amistat molt grossa, ens canviem la samarreta quan coincidim en un terreny de joc. Però costa tot i que a mi estar sol no és un problema però és cert que és complicat. De fet, l’últim entrenament, que no sabíem si el dia següent faríem una altra sessió, vaig anar a l’entrenament amb el cotxe carregat i les claus a la bústia. Vaig pensar que si em fan tornar, ja m’espavilaré, però tenia moltes ganes de tornar.

Quan no entrenes, no jugues a futbol, t’agrada practicar algun altre esport? 

Si, quan ens deixen que és per Nadal  o l’estiu, amb els amics fem partits de pàdel. El tenis també m’agrada.

Tens alguna superstició? Mania? 

No tinc manies, a part d’això de les botes. Sí que és cert que em mentalitzo que les coses m’aniran bé. Abans del partit m’ho repeteixo. Si m’haig d’imaginar que perquè en l’escalfament xuto i faig gol, encara que no hi hagi porter, doncs llavors penso: “avui les coses m’aniran molt bé“. Intento tenir estímuls positius cap a mi per tal que les coses em surtin bé.

Tenint en compte que per la teva professió has de viatjar contínuament, quan tens temps lliure/vacances prefereixes quedar-te per aquí o viatjar lluny? 

Els viatges que fem en el futbol, són molt particulars perquè no visitem res. A vegades la meva mare em pregunta, per exemple, si he visitat Saragossa, i jo li dic: ”no mare, no, no sortim de l’hotel”. Estem en la concentració i sortim a passejar un quart d’hora tot i que tens molt de temps lliure. No sóc una persona de fer grans viatges perquè a casa meva no hem sigut així i no ho he necessitat mai. La meva xicota si que frisa per viatjar lluny. Però amb els amics a l’estiu marxo 4 o 5 dies a algun lloc i amb la meva xicota també marxo 4 o 5 dies.

Secció de curiositats

Carn o peix? Carn

Mar o muntanya? Doncs no et se dir, m’agrada molt el mar i m’agrada molt la muntanya. Tenim una casa a Hostalets d’en Bas i m’agrada anar-hi alguns dies. A l’hivern fa molta fred però m’agrada anar-hi.

Un lloc per viure. Girona

Plat preferit. Sóc molt de menjar, m’agrada tot però potser una bona paella.

Equip preferit. El Girona i el Barça

Millor jugador actual? Cal que en parlem? Messi

Millor jugador de tots els temps? També et diré Messi

Quin tipus de música t’agrada? Tota, m’agrada la música, no m’agrada un tipus de música en especial. Al cotxe poso la ràdio i m’agrada sentir música.

T’agrada el cinema? Quin tipus de pel·lícules? M’agrada molt el cinema. I respecte a les pelis m’agrada molt pel·lícules de l’estil “Ciudadano ejemplar“, les de  “Venganza”... aquest tipus de pel·lícules.

Les incorporacions donen els seus fruits

REVISTA TOTS SOM GIRONA. NÚMERO 29. Pàgina 38.

Cròniques estadístiques del Girona. Les incorporacions donen els seus fruits

Aquesta temporada el Girona està competint a un nivell molt alt. Ens trobem immersos en una lluita a la zona alta de la classificació, envoltat d’equips de primera línia, clàssics de la primera divisió, i amb pressupostos molt més elevats que els del conjunt gironí. I tot això, després que la temporada passada es patís fins a l’últim instant per mantenir la categoria. Tot plegat pot fer pensar que la situació actual de l’equip és fruit de la casualitat. Però els números no enganyen. Les coses s’han fet bé aquesta temporada des d’un bon inici. I amb un pressupost sota mínims, el Girona ha pogut crear una plantilla molt competitiva, capaç de superar els reptes esportius més agosarats.

Aquest estiu, Quique Cárcel (el nou director esportiu del Girona), amb el vist-i-plau de Pablo Machín, va moure fitxa. Les notícies es feien esperar, i els més pessimistes desconfiaven de la competivitat del nou Girona. Però poc a poc, els diaris s’anaven fent ressò d’incorporacions blanc-i-vermelles que anaven completant la plantilla: el retorn de Ramalho i de Pere Pons, les incorporacions de Mata, Granell, Aday, Lejeune, Sandaza, les cessions de Cifuentes, Iñiguez, Christian Alfonso i Cristian Gómez… les peces exactes d’un sistema tàctic que va funcionar a finals de la temporada passada, i que s’havia de convertir en el model de referència de cares a la nova campanya 2014-2015. El Girona, amb el seu limitat pressupost , havia completat un trencaclosques, i només calia esperar si ho havia fet sense mancances tàctiques i tècniques, i si les noves incorporacions oferien els resultats esperats.

Un cop superades 22 jornades de la Lliga Adelante, les estadístiques de l’equip són la mostra més evident i reflecteix clarament la incidència de les incorporacions en els resultats del Girona. Si fem una comparativa amb la temporada passada, els números encara són més destacables (cal tenir present que en les 2 temporades, el número d’incorporacions van ser les mateixes, i per tant, la comparativa gaudeix d’una validesa notable). En el registre golejador, les incorporacions suposen 16 gols dels 31 en total (amb especial atenció als 8 de Sandaza), un 51%. Molt enrere queden els 19 gols de tota la temporada passada dels 51 en total, suposant un 37%. Un increment considerable que converteixen el Girona en un dels equips més golejadors de la categoria, a diferència de la temporada passada.

Si focalitzem l’atenció a les assistències, la millora és encara més clara . Les incorporacions aporten 12 de les 17 del còmput global (un 70%). Comparant amb els valors de l’any passat, les incorporacions van aportar en tota la temporada 13 assistències de les 37 en general (un 35%).

No obstant, els gols i les assistències són en certa part, la conseqüència lògica de la participació dels jugadors en l’equip. I en aquest apartat és on s’evidencia encara més el valor d’aquests jugadors. Dels 11 jugadors amb més minuts sobre el terreny de joc, 7 són benvinguts aquesta temporada (Cifu, Lejeune, Pons, Granell, Ramaho, Sandaza, Mata). Clara mostra de com s’han convertit en referents en l’equip, i en l’onze tipus. La temporada passada, tan sols 2 jugadors van gaudir d’aquesta condició (Timor i Iván López). Si l’anàlisi el fem exhaustiu al nombre de minuts jugats en total, aquesta temporada s’han repartit 21.695 minuts entre tota la plantilla i , d’aquests,  13.616 els han gaudit les noves incorporacions (62%). A finals de la temporada passada es van repartir 41.497 minuts entre tots els jugadors, i 13.225 van ser gaudits pels fitxatges (un 31%)

Les incorporacions donen els seus fruits. I davant d’una categoria tant volàtil com aquesta, aquest factor és determinant. Les dificultats econòmiques dels equips fan que aquesta categoria sigui un mercat molt interessant, com es diu popularment, un trampolí cap a altres equips de major categoria (esportiva i/o econòmica). Les baixes són inevitables, i per tant, cal suplir-les amb encert. L’equilibri entre una plantilla fixa, i unes incorporacions encertades comporten el nivell competitiu de cada temporada. I aquesta temporada estem gaudint d’aquest balanç amb els resultats esportius actuals. Som-hi Girona.

Els orígens de l'esport rei

REVISTA TOTS SOM GIRONA. NÚMERO 29. Pàgina 40.

Curiositats del fútbol. Els orígens de l'esport rei.

En l’actualitat, els amants d’aquest esport ens seiem davant la televisió a veure les evolucions dels nostre equip o estem impacients per assistir a Montilivi a veure les gestes esportives del nostre Girona. Però qui van inventar realment el futbol? Com va sorgir la idea? Quin va ser el primer equip de futbol de la història?  Intentarem respondre a aquestes preguntes i així desvetllar qui en l’origen d’aquest fantàstic esport que atrapa les masses i que permet, entre altres coses, que puguem acomodar-nos a la nostra butaca de l’estadi a gaudir de l’espectacle blanc-i-vermell.

La pilota porta molts segles sent la protagonista en diferents civilitzacions i cultures, on ja es jugava a alguna cosa que s’assemblava a l’esport més popular del planeta d’avui dia. A Centre Amèrica, l’any 1.400 a.C., es jugava a un esport anomenat POK-TA-POK que tenia algunes semblances amb el futbol. A Grècia i Roma, l’any 600 a.C., també es jugava amb la pilota. L’esport s’anomenava El episkyros a Grècia. La pilota es podia tocar amb les mans i els peus i servia d’entrenament militar. A Roma es jugada el harpastrum, que servia, entre altres coses, per potenciar la disciplina i el companyerisme, dos valors essencials en el futbol actual. A China, l’any 200 a.C., es jugava el Tsu Chu amb una pilota de plomes i pèl.

A la Bretanya i Normandia, en l’any 1100 d.C., es jugava el Soule, un joc rural força violent que enfrontava a parròquies o pobles sencers, i on s’utilitzava una pilota de pes i grans dimensions. Per influència del Soule, a Anglaterra, l’any 1200 d.C., es va jugar el Mob Football o Folk Football, un esport en el qual s’enfrontaven parrròquies, barris o pobles i en què els partits acabaven amb enormes destrosses i molts lesionats. També a Itàlia es jugava un esport similar al futbol d’avui dia. Era el Calcio Florentino i es practicava l’any 1500 d.C. Va néixer entre les classes altes de Florència i enfrontava a 4 equips, un de cada barri. Tenint en compte que calcio en italià significa patada, ens podem imaginar que es tractava d’un joc força violent.

Però, el futbol actual, qui el va inventar? Sabem, popularment , que van ser els anglesos. Però com va sorgir la idea?

L’anomenat folk football era molt popular a Anglaterra en el segle 19. Aquí comença tot. Arriba a les escoles més elitistes del país britànic. Cada escola tenia les seves regles per practicar-lo i es jugava amb els peus i amb les mans. Hi havia col·legis que disposaven de patis petits i allà va sorgir la tècnica del regat. Es jugava el dribbling game. Les escoles que tenien la sort de tenir un pati gran amb grans espais, practicaven la passada llarga i es corria darrera la pilota. Era el kick and run game.

La primera data important a recordar és l’any 1848. Un grup d’universitaris de Cambridge es van reunir per intentar unificar normes, davant la popularitat que estava adquirint aquell esport. Nou anys més tard, el 1857, es va fundar el primer equip de futbol de la història. Encara existeix en l’actualitat, es tracta del Sheffield Football Club.

Però el moment més important, on neix l’esport que avui dia coneixem, es produeix l’any 1863 a la Freemason’s Tavern de Londres. Allà van tenir lloc diverses reunions entre 12 col·legis anglesos on es practicava el futbol. Es van acabar signant les primeres regles universals, es va suprimir la possibilitat de practicar l’esport amb les mans, i va donar origen a la Football Association (FA, Federació Anglesa de futbol).

Aquest esport creixia en popularitat a Anglaterra i, 8 anys més tard (1871), va néixer la primera competició de futbol del món: la FA cup (Copa d’Anglaterra); us sona?  És, per tant, el torneig de futbol més antic del món. Llegint els diaris esportius veiem com cada temporada equips modestos es converteixen en matagegants eliminant els grans monstres de la Lliga anglesa. I és que es tracta d’una competició on hi participen equips de la Premier League, de la Football League, i de 5 categories per sota, entre d’altres.

A partir d’aquí, l’esport rei d’avui en dia, comença a extendre’s i, 40 anys més tard, ja es juga pràcticament en tot el món.

Gràcies als 12 col·legis que en el 1863 estableixen les primeres regles universals (The rules of Association Football) actualment podem gaudir d’aquest magnífic esport i gran espectacle que és el futbol, i podem disfrutar, cada 15 dies a Montilivi, dels partits dels nostres jugadors del Girona FC.

Jornada 30: Girona 0 - 0 Sabadell

La crònica: El Girona rebia el Sabadell, en un duel amb aspiracions molt desiguals. Els arlequinats, cuers, buscaven un resultat per intentar sortir del pou, mentre que els locals volien no despenjar-se dels llocs d’ascens directe. Els resultats dels rivals de dalt posaven en safata la possibilitat de retallar punts.

Machín sorprenia amb els onze escollits: Becerra, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Aday, Pons, Granell, Jandro, Felipe i Sandaza. La disposició tàctica era la mateixa però aquest cop buscant més toc i control al mig camp amb Granell en la distribució, Jandro d’enllaç, i sense Cifuentes a la banda que potser necessitava un merescut descans.

En el minut 5 Sandaza pressionava un defensa del Sabadell, li prenia la pilota i sol dins l’àrea rematava amb cama dreta una mica desviat. En el minut 9, el mateix Sandaza pressionava el porter Nauzet i interceptava el seu rebuig. La pilota sortia fregant el pal esquerre de la porteria del Sabadell. Una llàstima que cap de les dues magnífiques oportunitats acabés en gol.

A partir d’aquí, el Girona tenia el control del partit, es mostrava superior al seu rival i dominava la possessió. En el minut 17 Granell ho provava de fora l’àrea després d’una jugada entre Coris i Sandaza. La pilota sortia desviada per poc a còrner. En el minut 25, Coris feia la seva típica jugada per banda esquerra, fent la diagonal cap a dins. Després de sortejar els rivals que li sortien al pas, rematava a les mans del porter.

Els homes de Machín tenien la iniciativa i el seu joc era més vistós que en els últims partits. Se’ls veia motivats i decidits a obtenir la victòria. En el minut 31 Felipe feia una bona jugada per banda esquerre i el seu xut amb poc angle el refusava el porter del Sabadell amb els peus.

Els blanc-i-vermells tenien la pilota en terreny rival la majoria del temps i no patien en defensa. Els minuts que restaven de la primera meitat seguien el mateix guió, amb un Girona dominador que acabava les jugades xutant de fora l’àrea desviat. Exemples d’això eren un xut de Jandro alt en el 37, Felipe feia el mateix dos minuts més tard i en el 42 Coris també xutava amunt.

La primera meitat acabava així. Amb un 0-0 injust i amb la sensació que s’havien deixat escapar oportunitats importants que després es podien lamentar. La segona meitat començava amb un primers minuts de domini tímid del Sabadell. Era normal que els arlequinats intentessin reaccionar en aquests segons 45 minuts. A la sortida d’un còrner, en el minut 56, estaven a punt de marcar i posaven l’ai al cor dels seguidors gironins.

Però poc a poc els homes de Machín tornaven a recuperar el domini i tornaven a controlar i a apretar per buscar el gol. En el minut 59 una obertura fantàstica a Coris el deixaven sol en banda esquerre, però el canterà es precipitava i en comptes de progressar uns metres intentava centrar de primeres a Jandro que estava sol dins l’àrea. La centrada era defectuosa i anava directament a les mans del porter del Sabadell.

En el 64 arribaria l’oportunitat més clara del Girona. Aquella que acaba amb les mans de tots els seguidors al cap per no haver sigut gol.  Granell picava magistralment una falta lateral que rematava Ramalho al pal. Una llàstima. Però els blanc-i-vermells seguien pressionant, seguien buscant els 3 punts. En el minut 71 Sandaza no rematava amb encert des de dins l’àrea .

  

Els últims 20 minuts transcorrien de la mateixa manera que la resta del partit, amb un Girona jugant prop de l’àrea rival però sense trobar el camí del gol.

En el 76 C.Alfonso entrava per Coris, i un minut més tard tornava Eloi substituint un cansat Jandro. Però no van poder ser els revulsius necessaris per perforar la porteria del Sabadell.

Ja en les acaballes, per buscar més remat, entrava Mata per Aday, però el resultat no es mouria i el Girona cedia el segon empat consecutiu a l’estadi.

Una pena aconseguir 2 punts de 6 possibles després de dos partits seguits a casa, perquè si s’hagués guanyat s’hauria acabat la jornada molt a prop del liderat. Però és cert que tothom punxa, tothom cedeix perquè estem en una categoria complicada on ara tots els equips es juguen alguna cosa. Les opcions del Girona segueixen intactes, continuem en zona privilegiada, fent una temporada molt meritòria. A més, s’ha reaccionat pel que fa al joc i ara només falta que la pilota vulgui entrar per tornar a agafar confiança. No es pot caure en el desànim ja que estem en una zona privilegiada en l’últim tram de la temporada i s’ha de lluitar per quedar el més ben classificat possible. Som-hi Girona.

El resum:

A on juga ara...? Emmanuel Biancucchi

Publiquem un nou article d’un “A on juga”. En aquesta ocasió, parlarem d’un “exjugador” del Girona. I ho escrivim entre cometes ja que l’esportista analitzat mai va arribar a trepitjar la gespa en un partit oficial del Girona. Analitzem la carrera de Emmanuel Biancucchi.

L’argentí, nascut a Rosario, va comportar la roda de premsa més multitudinària que es recorda mai a Montilivi. La raó era molt simple. Emmanuel és el cosí de Leo Messi. I el seu representant era ni més ni menys que el pare del mateix Messi. Això va provocar una moguda considerable en l’àmbit periodístic, i el seu fitxatge es va convertir en una autèntica bomba mediàtica. Hi ha qui ja s’imaginava veure a la grada a “La Pulga”, i hi ha qui esperava que l’argentí del Girona tingués una mil·lèsima part de la qualitat del jugador del Barça.

La veritat, mai ho vam poder veure ni viure. Jugava de mitja punta ofensiu, i també podia jugar per la banda esquerre, o bé d’interior o bé d’extrem. S’esperava una aportació en l’atac del Girona. Però problemes burocràtics del seu fitxatge van impedir que l’argentí jugués ni tan sols un partit oficial amb el Girona.

Venia del Munchen 1860. El jove jugador, la temporada 2009-2010 va jugar 13 partits oficials sumant un total de 313 minuts. Del Munchen 1860, ja va arribar a terres gironines. Per tant, se suposa que el seu fitxatge es devia a una qüestió, com hem dit abans, purament mediàtica, doncs les seves estadístiques a Alemanya no eren excessivament brillants.

A mitjans de la temporada 2010-2011, el jugador, amb 22 anys va ser presentat a Montilivi, enmig de molta expectació. Això sí, només el vam poder veure en alguns entrenaments.

Evidentment, un cop conclosa la temporada, el jugador ja no va continuar a les files del Girona. Per aquest motiu, va agafar l’avió per volar novament cap a l’altre costat de l’Atlàntic. Concretament, va marxar cap a Paraguay. L’Independiente va ser el seu destí, tot i que tan sols un any més tard, sense marxar gaire lluny, va canviar d’equip per fitxar per l’Olímpia.

L’experiència a Paraguay tampoc va ser gaire profitosa, i per aquest motiu va decidir provar sort en una altra lliga. I ho va fer al Brasil, fitxant per un club relativament modest del país: el Bahia. Va ser a Brasil on va trobar més protagonisme, i on va començar a mostrar detalls del seu futbol. Era la temporada 2013-2014, i finalment va poder gaudir de minuts. O bé com a titular, o bé entrant a les segones parts, l’argentí va disputar 23 partits acumulant un total de 1140 minuts. Va anotar 3 gols i va sumar una assistència. Cal destacar el partit contra el Flamengo, en el qual, Biancucchi va marcar 2 gols, i va donar la victòria al seu equip per 2-1. En aquella temporada, va compartir vestidor amb el seu germà Maxi. El seu germà, ja de 30 anys ha jugat també en el Bahia, i ha tingut una carrera més destacable en equips de mitja fila sudamericans (Bahia, Olimpia, Cruz Azul, Vitoria..), això sí, mai ha jugat per Europa.

L’actuació d’Emmanuel al Bahia li ha obert les portes a un club més important del país. Molt recentment ha fitxat pel Vasco da Gama, a on espera continuar la seva progressió futbolística.

El cosí de Messi, com el vam conèixer a Girona, es troba en una bona edat per oferir futbol, i pot tenir una carrera similar a la del seu germà Maxi. El seu parentesc amb Messi li ha obert les portes d’alguns equips, però també és cert que aquesta pressió en ocasions pot pesar molt. Si s’oblida d’aquest fet a sobre dels terrenys de joc, no serà una estrella recordada, però si que podrà completar una carrera futbolística en equips sudamericans. 

Imatge 1 extreta de www.mercafutbol.com

Imatge 2 extreta de www.diaridegirona.cat