Jornada 35: Recreativo 0-3 Girona

La crònica: El Girona visitava el camp de l’equip més antic del futbol espanyol. Els locals necessiten els 3 punts perquè lluiten per no baixar mentre que els blanc-i-vermells buscaven la victòria per col·locar-se en llocs d’ascens directe aprofitant les ensopegades de l’Sporting, Las Palmas i Valladolid.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza.

Els primers 10 minuts transcorrien amb un gran domini del Girona. Fins a 4 xuts a porteria entre els quals destacava una jugada en la qual Felipe es plantava davant el porter rival però no el podia superar. A partir d’aquí el Recre aconseguia reaccionar i equilibrar un partit intens, amb ritme i molt entretingut per l’espectador. I just quan el domini inicial dels gironins començava a esbair-se, Cifu, en el minut 27,  feia una internada per banda dreta  i el rebuig de la seva centrada el recollia Granell que, sense pensar-s’ho, feia un xut impressionant des de fora l’àrea a l’escaire de la porteria rival fent pujar el 0-1 al marcador. Un autèntic golàs del migcampista gironí i bones sensacions dels homes de Machín.

Poc després una centrada des de l’esquerra del mateix Granell l’acabava empalmant Sandaza un pèl desviat. Els blanc-i-vermells tornaven a recuperar la iniciativa i això es traduïa en possessió en terreny rival i còrners. En el minut 33 un d’aquests còrners el picava Granell i el rematava Lejeune. La pilota, després de tocar a la cuixa d’un defensor rival, es colava dins la porteria fent pujar el 0-2 a l’electrònic.

El partit es posava molt de cara per un Girona que valent i decidit havia fent un molt bon joc fins el moment. Els homes de Machín ràpids i atents podien trobar contres perilloses a les esquenes d’un rival abatut pel resultat i superat pel futbol dels visitants. En el minut 39 una bona jugada de Coris que cedia per Sandaza, la recollia Felipe fora l’àrea i rematava amunt. Amb això s’arribava al final de la primera meitat.

En els segons 45 minuts s’esperava una reacció dels andalusos, molt necessitats de punts. Però la segona part començava amb una jugada de Cifu per banda dreta i la seva centrada la rematava Felipe de cap a les mans del porter rival.

A partir d’aquí els locals començaven a apretar buscant reduir diferències. En el minut 47 trobaven espais a l’esquena de Coris i la centrada d’un jugador del Recre la rematava Núñez malament. 4 minuts més tard una altra vegada per l’esquena de Coris arribava el perill. La centrada dels locals la rematava un davanter andalús sol desviat..

En el 53, una falta penjada pel Recreativo de Huelva, se la menjava Becerra que sortia tard i un jugador local la rematava fora per poc. El Girona havia d’aguantar aquest inici del seu rival que, desesperat, intentava apropar-se en el marcador i entrar de nou al partit. Els homes de Machín poc a poc, després de resistir l’embranzida del seu rival, o bé amb combinació, o bé contraatacant, també creaven perill.

En el minut 66 una bona jugada dels blanc-i-vermells per banda dreta, acabava amb Felipe arribant a la línea de fons, centrant enrera i trobant un Sandaza que amb cama dreta feia el tercer. 0-3. Partit sentenciat, ben llegit, ben interpretat, ben jugat i amb un marcador totalment merescut.

A partir d’aquí els gironins se sentien molt còmodes damunt del terreny de joc i controlaven el matx amb solvència i superioritat. Bon moment per començar a fer canvis. En el minut 71 Machín feia una doble substitució. Jandro entrava per Felipe i Juanlu per Coris. 4 minuts més tard, C. Alfonso entrava al camp per substituir un gran Sandaza. S’ha de destacar l’aportació del davanter del Girona, lluita, entrega, criteri i gol, impressionant.

Dos minuts més tard, Richy provava un xut de falta directa de molt lluny i la pilota sortia desviada a la dreta de la porteria rival. Els darrers instants de partit transcorrien amb el partit trencat. El Recreativo intentava volcar-se a l’atac i els gironins trobaven molts espais per fer contres molt perilloses. En una d’aquestes C. Alfonso estava a punt de fer el quart després d’una centrada enrera de Juanlu. Però tot i les opcions dels blanc-i-vermells a les esquenes d’un Recre que acumulant homes en terreny rival intentava trobar el miracle, el marcador ja no es mouria i es quedaria amb el 0-3 final.

Gran victòria del Girona que aprofitava així les ensopegades dels seus rivals. Acaba la jornada segon en solitari i amb molt bones sensacions. Cada vegada queda menys i sembla clar que els homes de Machín lluitaran per l’ascens directe fins al final. És el moment que l’afició posi en seu granet de sorra asistint a l’estadi i animant els nostres jugadors, començant per dissabte que ve contra l’Osasuna. El somni de jugar a primera ja no és només una il·lusió, és un objectiu factible d’un equip que s’ha convertit amb el pas de les jornades en un seriós aspirant a jugar la temporada que ve en la Lliga BBVA. Som-hi Girona.

Jornada 34: Girona 2-1 Leganés

La crònica: El Girona volia afrontar aquest partit amb la intenció de fer oblidar l’entrebanc de la setmana passada i reprendre el camí de la victòria i les il·lusions d’ascens. I és que aquestes opcions passen per guanyar tots els partits a Montilivi.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Mas, Richy Lejeune, Aday, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

Tot i la voluntat del Girona, les dues primeres jugades interessants eren dels visitants. En el minut 3, un bona jugada col·lectiva del Leganés acabava amb un remat massa creuat.

En el minut 6, els visitants trobaven l’esquena de Cifu, Lejeune no arribava a tapar l’espai i es produïa una centrada perillosa que acabava amb una rematada de cap d’un davanter del Leganés amunt.

Aquests primers minuts eren de domini visitant, amb certa superioritat, davant d’un Girona que es mostrava una pèl imprecís i no encertava a contraatacar. Però tot i axí, l’oportunitat més clara era dels blanc-i-vermells. En el minut 12, Felipe recuperava una pilota i se n’anava sol cap a la porteria rival. L’acompanyava Mata a la seva esquerra. Felipe intentava cedir a Mata, que estava sol, però es trobava amb el braç del porter que interceptava la passada.

Dos minuts més tard una passada llarga de Lejeune no la podia controlar Eloi que es quedava sol dins l’àrea rival. El Girona, ben tancat a darrera per no cedir opcions, intentava robar i sortir ràpid, però tot i així, no es veia gaire futbol. Partit molt equilibrat amb els locals que no aconseguien imposar-se. Potser el màxim interés estava en un àrbitre que, amb desigual criteri a l’hora de distribuir les targetes, encenia els ànims de la graderia.

No hi havia gaire més a destacar. Cap equip havia fet mèrit ni a l’hora de generar joc i en oportunitats de gol com per inaugurar el marcador. I amb això s’arribava al final de la primera part. Com a curiositat, l’àrbitre xiulava aquest final quan  el marcador de l’estadi marcava el minut 41. Tots els aficionats estàvem sorpresos sense entendre què havia passat mentre el col·legiat indicava que el seu rellotge havia arribat al minut 45.

S’iniciava la segona meitat i l’electrònic no marcava els minuts, potser perquè realment estava espatllat. Però era igual, el més important era que els gironins marquessin en qualsevol moment. I semblava que havien sortit amb més decisió i intensitat. La primera jugada interessant es produïa en el minut 3 de la represa. Mata rebia una pilota a la frontal, es regirava, cedia a Felipe que de primeres rematava massa creuat.

Però en el minut 5 d’aquesta segona meitat, gerra d’aigua freda, potser gelada. Un jugador del Leganés iniciava una contra. Encarava Becerra i es feia una autopassada però, Richy l’avançava per velocitat i li prenia l’esfèrica abans que rematés. Semblàvem salvats fins que el central galleg del Girona inexplicablement en compte de refusar, feia un toc suau a la pilota i la cedia al davanter rival que sense porter marcava el 0 a 1 a plaer. Richy desolat i l’afició que es quedava amb decepció i cara de tontos. Gol absurd que complicava la victòria del Girona. Era un cop anímic molt fort, però aquest equip té orgull i de seguida intentava refer-se per solucionar la papeleta.

En el minut 9 Cifu feia una gran jugada per banda dreta, centrava i Aday, al segon pal, rematava però la pilota rebotava en un defensor visitant i sortia a còrner. Els blanc-i-vermells insistien i trobaven premi. Una centrada per banda esquerra de Granell, l’empalmava Mata al fons de la xarxa per empatar el partit. Era el minut 17 i quedava molt temps per buscar la remuntada. 1-1.

Dos minuts més tard Machín se la jugava i feia entrar Sandaza per Cifu.

En el minut 20 Felipe rebia una pilota dins l’àrea d’esquena però no sabia resoldre i acabava cedint-la al porter. Poc després arribava el deliri. En el minut 24 Felipe recuperava una pilota al mig camp, la passava a Mata que iniciava la contra, la cedia a Sandaza i,  el davanter gironí que acabava d’entrar al terreny de joc, no perdonava. Afussellava el porter pel seu pal i marcava el 2 a 1.

Els locals s’havien sobreposat a les adversitats i manava en l’electrònic. Ara s’havia de sabeer gestionar la mínima diferència i s’havia de saber patir. Machín feia entrar Coris per Pere Pons en el minut 31. Coris ocupava la banda dreta i Felipe passava a la mitja punta. En el minut 33 Felipe feia una bona jugada per banda esquerra però la seva centrada de la mort la interceptava la defensa rival. Dos minuts més tard, es produïa el darrer canvi. Rovirola entrava per Felipe.

El Leganés intentava cremar els últims cartutxos i posava setge a la porteria de Becerra. Apretava de valent però, ni els visitants tenien opcions de gol, ni el Girona contraatacava amb encert tot i els espais que deixaven els rivals. I així s’arribava al final del partit amb una nova victòria importantíssima.

S’han de destacar diverses coses. La primera ja l’hem dit altres cops. El Girona no es dóna per vençut mai. L’entrega, l’orgull, la lluita i les ganes hi són sempre. Arribem al tram final en una posició molt bona i el mèrit dels jugadors i del cos tècnic és evident. Però també hem de ressaltar una altra cosa. En aquest partit han participat fins a 6 jugadors gironins: Carles Mas, Pere Pons, Eloi Amagat, Àlex Granell, Sebas Coris i Rovirola. Davant d’un pressupost baix com el que té el Girona, apostar per la gent de la casa sembla molt intel·ligent. Motiva tots els nanos que estiguin jugant a futbol a Girona i a més aconsegueixes futbolistes a cost zero. Ho volíem destacat perquè és per estar orgullosos.

A part d’aixó, hem d’estar contents i confiar en aquesta plantilla perquè cada vegada queda menys i podem somiar. Som-hi Girona.

El resum:

Jornada 33: Las Palmas 2-0 Girona

La crònica: Després de la gran victòria la setmana passada contra el Valladolid, el Girona es presentava a Las Palmas per intentar donar un cop sobre la taula i demostrar que vol pujar directament a primera. Els locals venien de perdre 3 dels últims quatre partits i semblava un moment idoni per intentar guanyar-los

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Carles Mas, Richy, Ramalho, Aday, Pere Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

Però el partit va començar fatal. Quasi sense tenir temps ni de posicionar-se en el terreny de joc, en el minut 3, una jugada per banda dreta de l’atac local, acabava amb una centrada enrere que rematava Araujo de primeres i amb un xut creuat al fons de la xarxa. 1-0. Els gironins havien reclamat una possible falta per Aday però el col·legiat no en va fer cas. Això va donar lloc a uns primers minuts de domini dels canaris davant del desconcert dels gironins que havien vist com la cosa s’havia complicat massa aviat.

En el minut 9, Aday s’anticipava a un contrari, conduïa un contraatac, cedia a Mata que, sol dins l’àrea, rematava massa alt. Havia sigut una oportunitat molt bona per empatar el partit. Però això va esperonar el Girona que a partir d’aquí es treia el domini local i començava a ensenyar les urpes. Poc a poc anava apretant el seu rival, pressionant amunt i mostrant-se superior. Era cert que el gol matiner els havia descentrat però els homes de Machín s’havien aconseguit refer. No creaven opcions clares de gol, però si sovintejaven l’àrea rival. Això donava lloc a còrners i alguna falta i, per tant, a base d’estratègia inquietaven els canaris.

 

Els blanc-i-vermells ara tenien més la possessió però Las Palmas sortien amb cert perill.

Els espectadors estaven presenciant una primera part molt entretinguda, amb bon joc dels bons equips que alternaven ratxes de domini de l’un i després de l’altre. Durant els següents minuts, els canaris tornaven a agafar la iniciativa però sense inquietar massa la porteria contrària.

 

Just quan el Girona tornava a agafar el control, una falta de Richy sobre Ortuño en el minut 38, feia que Nauzet la xutés i fes lluir Becerra. Però en el minut 43, quasi acabant la primera part, una magistral passada de Granell a Mata, no l’aprofitava el davanter madrileny que, sol i amb l’interior del peu, rematava a les mans del porter rival. Amb això s’arribava al final dels primers 45 minuts.

La segona part perdia nivell. Hi havia contínues interrupcions que impedien veure futbol. La tensió i el cansament es mostraven i el joc anava decaient. De totes maneres es convertia en un anada i tornada que almenys donava emoció. Tot i així opcions clares de gol no n’hi havia.

Però el pla del Girona era clar, intentar que el Las Palmas no augmentés la distància a l’electrònic perquè alguna opció es tindria segur per empatar. Doncs aquest pla es va ensorrar en el minut 67 de partit. Ortuño recollia una bona passada i afussellava Becerra per fer pujar el 2-0 en el marcador. Aquell Ortuño que en el segon tram de la temporada passada ens va fer somiar i ens va ajudar tant a assolir la salvació, amb aquell gol acabava amb les esperances del Girona de puntuar en terreny canari i desinflava una mica les opcions d’ascens directe.

Poca cosa més a comentar. Ni Machín des de la banqueta ni els jugadors en el terreny de joc, no aconseguir donar amb la tecla per canviar el curs dels esdeveniments i la derrota semblava ja bastant clara. De totes maneres, Jaime Mata tornava a tenir un parell d’opcions que no aprofitava. Una pena la mala sort del davanter madrileny del Girona. Potser l’ansietat per marcar feia que no estigués encertat de cara al gol tot i el bon treball en atac.

Amb això s’arribava al final del partit i es consumava aquest 2-0. El Girona abandona així el segon lloc a la classificació i ara ocupa la quarta posició. Aixó sí, empatats a 59 punts amb Las Palmas i Sporting. No s’ha d’entrar en el pessimisme. És cert que els blanc-i-vermells estan perdent molts punts amb rivals directes, però també és cert que tothom haguéssim firmat la situació de l’equip a aquestes alçades. Primer s’ha d’assegurar matemàticament el playoff que virtualment sembla aconseguit. I un cop fet això, mirar de quedar el més amunt possible i per tant lluitar per qualsevol opció d’ascens directe. Es pot fer, així que a animar-los el dissabte a les 4 a Montilivi contra el Leganés. Som-hi Girona.

El resum:

 

Jornada 32: Girona 2-1 Valladolid

La crònica: Partit molt important a Montilivi, enmig del pont de setmana Santa. Es rebia el Valladolid de Rubi amb la intenció de deixar enrera els fantasmes, fer un cop d’autoritat sobre la taula i demostrar que el Girona aquest any vol lluitar per l’ascens directe fins al final.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Pere Pons, Eloi, Granell, Felipe i Mata. Cifuentes tornava a l’onze titular, Lejeune també, i Mata era l’escollit per ser el davanter referència.

Els primers minuts eren d’un Girona molt intens, decidit a tenir la iniciativa i a dominar el partit. En el minut 5 Mata forçava una falta prop de l’àrea rival. La picava Granell i feia lluir Javi Varas.

Però els locals apretaven sense descans i aconseguien el premi ben aviat. En el minut 9 Aday des de l’esquerra, driblava cap a dins i feia una rosca al pal llarg magnífica. Això siginificava l’1 a 0 davant el deliri dels 7056 espectadors que eren a l’estadi.

Els blanc-i-vermells no es conformaven, estaven frescos, amb les idees clares i no donaven opció els pucelans que, quan intentaven reaccionar, es trobaven amb els locals molt ben col·locats en el terreny de joc. En el minut 15 Mata resolia molt bé dins l’àrea i feia gol, però el col·legiat l’anul·lava erròneament per fora de joc. Els homes de Machín veien com el seu contrincant estava superat i aprofitaven per pressionar i jugar molt més en camp contrari.

En el minut 22, Granell treia una falta, la cedia a Richy que xutava de fora l’àrea i estavellava la pilota al travesser. El rebuig rebotava en un defensor del Valladolid i l’esfèrica tornava a topar amb el travesser. Una llàstima no haver aprofitat aquestes opcions tan clares per augmentar la diferència en l’electrònic.

El Girona, de totes maneres, era molt superior al seu rival però no estava sent prou efectiu. A partir de la mitja hora de la primera meitat el Valladolid començava a treure’s la son de les orelles. Mojica feia una gran jugada per banda esquerra, però la seva passada de la mort, tot i ser molt ben rematada per un company, es trobava amb una gran aturada de Becerra.

En el minut 38, Hernán Pérez se n’anava de 3 per banda esquerra i Ramalho el feia caure al límit de l’àrea. L’àrbitre xiulava penal. De Melo el picava i empatava el partit. 1-1.

Ara eren els visitants qui començaven a tenir la iniciativa. Només una falta xutada per Richy de molt lluny que anava a les mans del porter rival, trencava amb la confiança d’un Valladolid que s’havia engrandit arrel de l’empat. En el 42 Adre Leao xutava de fora l’àrea, la pilota rebotava en un defensor gironí i sortia a còrner. I en el minut 44 una rematada semiacrobàtica de De Melo dins l’àrea l’aturava Becerra. Amb això s’arribava al final d’una primera part que es resumia en una primera mitja hora magnífica del Girona on hauria pogut fer més d’un gol, i uns últims 15 minuts de domini visitant.

La segona meitat començava com era d’esperar. Menys intensitat, més nervis, menys encert. Es notava la tensió en els 2 equips i la por a perdre. No hi havia tantes oportunitats. Costava sortir a buscar la porteria rival perquè les transicions defensa-atac, atac-defensa eren més lentes per culpa del desgast físic a aquestes alçades de temporada. En el minut 11, una jugada per banda esquerra dels locals, acabava amb una centrada picadeta de Felipe que a punt estava de sorprendre Javi Varas.

Poc a poc el Girona es tornava a mostrar un pèl superior al Valladolid però no podia crear opcions de perill real. Davant d’això, Machín feia el primer canvi. En el minut 23 entrava Sebas per Felipe. Dos minuts després el Valladolid intentava un contraatac perillós però que acabava de manera estèril. El Girona apretava, sense trobar espais, però amb insistència. 

En el minut 28, un còrner picat per Granell l’engaltava de volea Eloi en el segon pal i feia un gran gol. 2-1 al marcador en un moment crucial. S’havia de gestionar aquesta diferència com fos, tapant espais al darrera i si hi havia opció de fer una contra que sentenciés, doncs millor encara. Ara la pilota estava a la teulada d’un Valladolid que, si no volia despenjar-se una mica, havia d’arriscar per evitar la tercera derrota seguida.

En el minut 32, Bordas entrava per un cansat Aday, que havia fet un gran partit. Els de Pucela sortien de la cova i això ho aprofitava Eloi en el minut 39 per fer una passada en profunditat a Bordas que no podia superar la bona sortida del porter visitant. Dos minuts més tard, els pucelans que intentaven fer un atac i gol , i que feien patir el Girona, tenien una de molt clara. Òscar González recollia un rebuig dins l’àrea rival però el seu xut el refusava un providencial Becerra. El minut 44, el tècnic local feia debutar el canterà Rovirola per substituir Granell.

Però amb els de Pucela volcats a l’atac, els blanc-i-vermells estaven a punt de sentenciar amb un contraatac conduït per Mata que sol davant del porter no encertava a resoldre.

No hi havia temps per més i el resultat final era un suat i merescut 2-1.

El Girona havia guanyat un rival directe, havia fet un gran partit i , a més, recuperava les bones sensacions de la primera volta. Motius suficients per estar esperançats, confiar en l’equip i estar tremendament il·lusionats. S’entra en les darreres 10 jornades amb el playoff a tocar i amb uns blanc-i-vermells aspirant a tot. Toca animar-los fins al darrer alè. Som-hi Girona.

El resum: