diumenge, 31 de gener del 2016

Jornada 23: Numància 1-1 Girona


El partit:
Estadi: Los pajaritos
Dia/Hora: Diumenge, 31 de Gener, 17:00 h


La alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Granell, Eloi, Borja, Jairo i Lekic
Cal destacar la presència en l'equip titular de Lekic, i també la de Borja després del gol de la setmana passada que va permetre sumar els 3 punts a Montilivi.


La crònica:
El Girona visitava el Numància, un rival directe amb els mateixos punts, amb la voluntat de confirmar la millora de les darreres jornades.

Els primers minuts del partit eren intensos, els locals s’apropaven una mica més i aconseguien forçar còrners i els gironins, quan tenien la pilota, intentaven combinar sense arriscar. També intentaven aprofitar el recurs de buscar pilotes llargues a Lekic perquè les baixés, però no s’aproximaven a l’àrea rival.
En el minut 16 Borja penjava una falta, Lekic la rematava de cap i Kiko no arribava al segon pal. Bona jugada assajada per avisar els locals.
Això donava pas a uns minuts on els homes de Machín movien la pilota millor i amb més espais. Tot i així no hi havia cap dominador clar.
En el minut 20, Borja feia una bona jugada individual i xutava de fora a les mans del porter.

I just després d’això, quan semblava que el Girona estava situant-se en el matx, una combinació entre els germans Valcarce en el 22 acabava amb un xut creuat del lateral esquerre del conjunt sorià i feia pujar l’1 a 0 al marcador.

A partir d’aquest moment, el Numància basculava bé la pilota d’un costat a l’altre, controlava, mentre que els gironins no podien situar-se bé, no es sentien còmodes i no podien trobar el seu joc.
Els locals s’associaven millor, amb més criteri i ara sí eren superiors. Pressionaven bé i guanyaven totes les segones jugades impedint que els de Machín reaccionessin. S’arribava així al final de la primera meitat.

La segona part començava amb les mateixes sensacions que al darrer tram de la primera. El conjunt local estava molt ben plantat damunt del terreny de joc i semblava controlar el seu rival.
En el minut 7, Aday ho provava per banda arribant a línea de fons però ningú rematava la seva centrada. La jugada continuava i Lekic cedia per Jairo dins l’àrea i el seu xut topava amb la defensa.
Els minuts transcorrien i el Girona no feia res destacable. Era, en canvi, l’equip local qui per mitjà de Julio Álvarez estava a punt de fer el segon de falta directa en el minut 18.

Machín feia un doble canvi per sacsejar l’equip. Álamo entrava per Clerc que no havia aconseguit donar profunditat per l’esquerra, i Mata per un inadvertit Jairo. Álamo es situava a la dreta i Aday a l’esquerra.

El Girona intentava tenir la possessió, però era estèril, sense perill. Tot i així, l’entrada de Mata revolucionava una mica l’atac. En el minut 26 Aday centava des de l’equerra i Mata de cap rematava amunt.
3 minuts més tard, Álamo centrava des de la dreta i Mata de volea i a la mitja volta empalmava un bon xut que sortia fregant el pal esquerre de la porteria de Munir.
En el minut 31, últim canvi en les files gironines. Coris substituïa Aday.

Els homes de Machín posaven setge a l’àrea rival. Ja no quedava temps per reaccionar. Sense un patró de joc clar, amb centrades i amb insistència, cada cop s’aproximaven més. En el 34 Álamo centrava des de la dreta i la defensa soriana quasi es feia un autogol.
El partit s’anava consumint i el Numància s’imposava en l’electrònic per la mínima.

I en el minut 45, quan ja semblava que els 3 punts es quedaven a Sòria, Granell centrava una falta, Kiko la cedia per Lekic que a plaer feia l’empat a 1 (1-1). No es pot dir blat fins que està al sac i ben lligat, no es pot especular amb el resultat perquè sense fer un molt bon partit i en una jugada aïllada, el Girona havia equilibrat el marcador.
Fins i tot, quan ja passaven 3 minuts del temps reglamentari, Álamo feia una bona jugada per la dreta i forçava un còrner. Així s’arribava al final amb un empat amb sabor a triomf.


La reflexió:
La imatge del Girona, durant alguns trams del matx, no ha estat del tot bona. No han sigut capaços de trenar jugades, ni de crear molt de perill. Però la part positiva és no rendir-se, confiar en el fet que en qualsevol moment es pot girar la truita. I això ho han fet els gironins. No han cedit massa opcions en contra i han apretat en els instants finals per trobar l’empat. Això vol dir que s’han aconseguit 7 dels 9 últims punts i si diumenge es guanya a Montilivi contra el Nàstic, s’haurà entrat en una ratxa molt positiva que ha de servir per tenir la tranquil·litat necessària per escalar posicions i allunyar-se de les zones perilloses d’aquí fins al final de la temporada.

dissabte, 23 de gener del 2016

Jornada 22: Girona 2-1 Athletic B


El partit:
Estadi: MONTILIVI
Data/Hora: Dissabte, 23 de Gener, 18:00h
Espectadors: 4.206

La alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Granell, Felipe i Jairo. Destacava la presència de Felipe en l’onze inicial en substitució del lesionat Mata.

La crònica: 
El Girona començava intens, conscient de la importància d’aconseguir tres punts davant del cuer. En el minut 10 una centrada d’Aday per la dreta la rematava Felipe de cap a les mans del porter.
En el conjunt vasc destacava la presència, en l’eix de la defensa, de l’ex-gironí Ramalho

Després d’aquests minuts d’intensitat local, es donava pas a moments de certa igualtat amb els gironins aproximant-se un pèl més a l’àrea rival. Fruit d’aquestes aproximacions arribava el primer. En el minut 21 Granell picava un còrner que rematava de cap Lejeune al fons de la xarxa. 1-0.

En el minut 26 era el Bilbao qui picava un còrner que Ramalho rematava de cap fora.
L’equip visitant reaccionava ràpid i esvaïa l’alegria local quan en el minut 28 empataven fent un golàs de falta directa davant d’un Becerra que feia l’estàtua. 1-1.

A partit d’aquest instant els homes de Machín perdien el control del partit i eren els vascos qui tenien la possessió i circulaven millor la pilota.

En el minut 36 Lejeune xutava una falta directa que sortia fregant el pal esquerre de la porteria rival.
El Bilbao ho provava de fora l’àrea sense encert en el 41. S’arribava al final de la primera part amb domini de l’equip vasc davant d’un Girona que es sentia incòmode.

2a part. Machín no s’ho pensava gaire i feia entrar d’inici Lekic per substituir un desaparegut Felipe.
Tot i que era el Bilbao qui ho intentava primer amb un xut una mica desviat, aviat serien els gironins qui agafarien el timó per buscar la victòria.
En pocs minuts un còrner de Granell que rematava Aday de primeres i una centrada xut perillosa de Lekic donaven pas a una gran oportunitat del Girona. En el minut 51 una gran jugada de Jairo acabava amb un gran xut de fora l’àrea que s’estavellava en el pal.

El Bilbao intentava reaccionar equilibrant forces tot i que no creava perill. Però els homes de Machín tenien clar que no podien desaprofitar l’ocasió de buscar tranquil·litat amb el segon triomf seguit en lliga. En el minut 61 els gironins picaven un còrner molt perillós i, després d’un embolic dins l’àrea refusava la defensa visitant.

Ara sí que el Girona portava la iniciativa, sense molt encert però amb molta voluntat.
En el minut 65 entrava Álamo per Aday. L’ex del Saragossa havia de donar profunditat i desequilibri per banda.
En el minut 68 els vascos ho intentaven amb un bon xut de fora l’àrea que desviava a còrner Becerra amb la punta dels dits.

El domini dels homes de Machín cada vegada era més gran i buscaven Álamo per la dreta que donava sensació de perill.
En el minut 77 Kiko centrava, Jairo la cedia a Lekic que rematava a la mitja volta però la pilota s’estavellava en la defensa rival.

Un minut més tard Borja entrava per Eloi. Ja no es buscava consistència al mig camp sinó creativitat i arribada.
En el 81 una falta centrada pel Girona la rematava Lekic fora per molt poc.
Els de Machín insistien, eren els amos del partit. Amb coratge i entrega tancaven els vascos a darrera i rondaven l’àrea rival amb molta assiduïtat.
En el minut 82 Álamo cedia per Borja que xutava i rebotava a la defensa.

I 3 minuts més tard la insistència tenia premi. Centrada d’Álamo per banda dreta que Borja rematava al fons de la xarxa. 2-1. Els canvis havien funcionat i l’equip s’avançava a l’electrònic a pocs minuts del final.
En el 86 un gran canvi de joc dels gironins el rematava Jairo desviat.

Els últims minuts eren d’un Bilbao que apretava ja sense res a perdre per intentar equilibrar el marcador. Forçaven algun còrner perillós però el Girona aguantava l’escomesa rival fins acabar el matx amb victòria per 2-1

Reflexió:
3 punts importantíssims per agafar molta tranquil·litat i confiança. Per fi l’equip funciona a Montilivi, s’allunya de la zona de perill i dóna sensació de solidesa. El Girona s’instal·la a la meitat de la classificació i queda una segona volta on es pot progressar més. Primer assegurar-se continuar a la categoria, i després potser es podrà ser més ambiciós. Però tot passa per fer-se fort a casa i sembla que anem per bon camí. Som-hi Girona.

dilluns, 18 de gener del 2016

Jornada 21: Girona 4-0 Ponferradina



El partit:
Estadi: Montilivi

Data/Hora: Diumenge 17 de Gener, 17:00

Espectadors: 3.861


La Alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Jairo i Mata.



Últim partit d’una primera volta irregular dels homes de Machín, que havia de servir per sumar tres punts i allunyar-se una mica de la zona de perill.



Els primers minuts eren d’un Girona apretant, dominant però sense crear perill, davant d’una Ponferradina ben plantada. Però això canviava en el minut 11 quan Jairo deixava d’esperó a Clerc que centrava des de l’esquerra, Eloi rematava arribant des de la segona línia però la defensa rebutjava a còrner.

4 minuts més tard l’equip visitant feia la primera aproximació a les immediacions de Becerra però la defensa blanc-i-vermella, molt atenta, tallava el perill.


En el minut 23 la Ponfe feia una jugada en combinació i, quan el davanter de l’equip lleonés es disposava a rematar, Lejeune lliscava pel terra per desviar a còrner.



Quan passava un minut de la mitja hora de joc, els de Machín tenien la primera opció clara. Clerc centrava des de l’esquerra i Jairo rematava de cap fent volar Santamaria que desviava a còrner.

Però, 4 minuts més tard, arribava el primer. Aday feia una bona jugada per la dreta, centrava, i Mata, amb tot, rematava al fons de la porteria. 1-0. Semblava que s’havia fet el més difícil i que ara es podia estar més tranquil quan l’equip visitant responia fent un xut perillossísim al pal davant la mirada d’un immòbil Becerra.



Els gironins no es volien deixar sorprendre i feien un últim esforç per intentar eixamplar la diferència de l’electrònic. En el minut 39 una bona jugada de Mata per l’esquerra acabava en un una centrada que Jairo no arribava a rematar per poc.


Just abans del descans, una altra de claríssima. Una centrada de Lejeune la deixava de pit Mata per Eloi, que venia de cara, i el seu xut s’estavellava al travesser. Amb això finalitzaven els primers 45 minuts amb el resultat a favor i bones sensacions.



Començava la segona part amb l’objectiu d’aconseguir el gol de la tranquil·litat. Eloi feia una bona jugada però la defensa rival li feia una entrada per impedir la seva progressió. Era el minut 49 i Granell la picava al segon pal, es produïa una cessió de cap perquè Kiko, de ben a prop i també de cap, fes el 2-0.



Just després d’això, la Ponferradina intentava reaccionar però davant es trobava un Girona segur que no volia donar cap facilitat, molt intens i concentrat i que a sobre tenia espais per contraatacar.


En el minut 62 , el conjunt lleonés conduïa la pilota que acabava amb un xut sec al pal de la porteria local. Poc després d’aquesta acció que podia haver ficat els visitants dins del partit, el Girona picava un còrner en el minut 66. La pilota anava al segon pal, Jairo la deixava per Kiko que amb el genoll feia el 3-0. La victòria no es podia escapar. A partir d’aquest moment el matx era molt plàcid pels blanc-i-vermells que per fi podien jugar amb calma, sense tensió. I això es reflectia en el terreny de joc.


En el minut 73 Borja entrava per Eloi. I un minut més tard, el mateix Borja cedia per Jairo que dins l’àrea definia amb l’interior del peu per fer el 4-0. Deliri entre l’afició que feia molt temps que esperava un resultat així.


En el minut 78 es produïa el debut esperat del davanter Dejan Lekic que substituïa Jairo. L’atacant serbi pot ser una bona referència en atac per la seva embergadura i alçada.

En el minut 80 Lekic recuperava la pilota, Mata li tornava i el deixava sol davant del porter. Lekic rematava, Santamaría refusava, Lekic tornava a rematar de cap però sortia amunt per poc. A punt havia estat de tenir el debut somiat però no passava res, millor reservar els gols per quan siguin més necessaris.


En el minut 84 Alcaraz entrava per Pere Pons però ja no hi hauria res destacable. 4-0 final.



La reflexió 
Resultat importantíssim. Grans sensacions i millor imatge. El Girona havia estat sòlid en defensa, treballador en mig camp i lluitador i contundent a dalt. Partit per agafar confiança. Triomf molt clar i molt merescut que ha de servir per allunyar tensions i començar a mostrar el veritable pontencial que té aquesta plantilla. Dissabte vinent comença la segona volta rebent el Bilbao B i, una nova victòria deixaria els homes de Machín lluny de la zona de descens i potser amb opcions de  mirar cap amunt. En tot cas, Som-hi Girona.

diumenge, 10 de gener del 2016

Jornada 20: Alcorcón 1-0 Girona


El partit
Estadi: Santo Domingo
Dia/Hora: Dissabte, 9 de Gener. 18:00 h

La alineació: Becerra, Coris, Kiko, Alcalá, Mas, Clerc, Pere, Granell, Alcaraz, Jairo i Mata.

La crònica:
El Girona visitava un rival complicadíssim instal·lat en la zona alta de la classificació que venia de 6 partits seguits sense perdre, amb 2 empats i 4 victòries.

Els locals aviat creaven perill. En el minut 1 David Rodríguez s’enduia una pilota i xutava massa alt. Després d’aquesta acció, els blanc-i-vermells tenien alguna aproximació a l’àrea rival. El terreny de joc estret feia difiícil trenar jugades i convidava a un partit de lluita i intensitat. L’únic equip que intentava baixar la pilota i combinar era el gironí.

En el minut 16 Granell lluitava per banda esquerra, recuperava la pilota i feia una centrada perillosa que Mata, des de la petita, no arribava a rematar per poc. 2 minuts més tard Granell picava una falta que era rematada de cap amunt per Alcalá.

Però l’enfrontament era molt igualat. Potser els de Machín eren un pèl superiors. L’Alcorcón no dominava però semblava tenir el partit controlat. En el minut 31 , una pilota aturada arribava a la banda dreta on Álvaro Rey feia una bona jugada, centrava i Chema feia gol des de la petita després d’un rebuig de Mata. Els gironins reclamaven mans però l’1-0 pujava al marcador.

En el minut 40 Alcaraz feia un xut molt perillós que sortia fora per poc. El Girona no li perdia la cara al partit i a base d’insistència aconseguia forçar fins a 5 córner en aquesta primera meitat.
En el 43 Kiko recuperava una pilota, arribava a línea de fons, centrava enrera i Mata rematava d’esperó a les mans del porter. Jairo també ho intentava amb un dribilng i posterior xut des de fora de l’àrea. Amb això s’arribava al final d’una primera meitat amb els gironins globalment una mica millor que el seu rival que havia aprofitat la seva opció. Al Girona li faltava pòlvora a dalt.

La segona meitat començava amb el vent en contra pels visitants que havien de fer un pas endavant si volien equilibrar el marcador.
En el minut 5 Jairo feia una gran jugada per la dreta però el seu fort centre-xut no el podia rematar amb precisió Mata.
Els blanc-i-vermells poc a poc es volcaven a l’àrea rival i desguarnien la defensa deixant espais darrera per contraatacar. L’Alcorcón ho volia aprofitar per sentenciar el matx. En el minut 17, Campaña assistia David Rodríguez que feia una vaselina massa forta davant la sortida desesperada de Becerra.

Els de Machín intentaven dominar però no trobaven el camí. Mentrestant, els locals, no patien en excés.
Tot i una acció d’Alcaraz en el 13 que rematava a les mans, i una jugada entre Coris i Pons que acabava en una centrada que Mata no aconseguia atacar, era moment per canvis. En el minut 23 Álamo i Borja entraven per Pere Pons i Mata. El mig de camp el completaven Granell, Alcaraz i Borja per darrera dels davanters, i a davant Jairo de referència i Álamo acompanyant-lo, amb llibertat per caure a les dues bandes.

En el 25 Álamo feia una bona jugada des de l’esquerra, centrava, Jairo controlava dins l’àrea però el seu xut sortia amunt.
En el 29 Aday entrava per Coris per intentar guanyar profunditat per banda dreta. Ara sí que el Girona apretava i l’Alcorcón defensava amb solvència gestionant la renta mínima.

En el minut 37 Clerc centrava i Jairo rematava de cap massa alt. La resposta la feien els locals mitjançant Campaña que conduïa i prop de l’àrea rival xutava a les mans de Becerra.
L’última dels homes de Machín es produïa mitjançant una centrada d’Aday que rematava Álamo en el primer pal però la defensa del conjunt madrileny la desviava a còrner.
Ni els 3 minuts afegits, ni els intents del Girona aconseguien canviar el marcador i s’arribava al final del partit amb 1-0 per l’Alcorcón.

Reflexió
No es pot dir que el Girona hagi fet un mal partit. Davant tenia un rival enratxat que dormirà segurament en zona d’ascens directe. Però la falta de gol dels homes de Machín és preocupant. Sembla que qualsevol contrincant en té prou amb encertar un cop per aconseguir els 3 punts. S’intenta reaccionar però es creen poques oportunitats clares que a més es fallen. L’equip es mostra seriós però poc efectiu. El treball és bo, però es perd i no es marca. És el tercer equip menys golejador de la categoria i amb aquests registres només es pot estar en zona de perill. Esperem que la imatge es mantingui, que l’esforç segueixi i que el tècnic del Girona pugui recuperar Sobrino i adaptar Lekic el més aviat possible per sumar efectius a la causa que intentin ajudar a trobar porteria amb més assiduïtat. Ara venen dos partits seguits a casa que s’han d’aprofitar. Som-hi Girona.

dimecres, 6 de gener del 2016

Jornada 19: Girona 1-0 Valladolid

El partit:
Estadi: Montilivi
Espectadors: 2.930
Dia/Hora: Dilluns, 4 de Gener del 2016. 20:30 

Primer partir de l’any 2016 i es jugava a l’estadi on els gironins només havien aconseguit una sola victòria en tota la temporada. Després de les festes del Nadal, tothom tenia ganes d’haver deixat la mala ratxa enrera i començar a mirar endavant amb bons objectius.

La alineació: Becerra, Coris, Kiko, Alcalá, Mas, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Jairo i Mata.

La crònica: 
Aviat començava el Girona a acostar-se a l’àrea rival. En el minut 1, Coris centrava des de la dreta i Mata de cap rematava alt.
En el minut 4, una nova jugada entre Coris i Mata tornava a inquietar el Valladolid.
El Girona tenia el domini total del matx, però tret d’aquestes dues aproximacions, ja no creava més perill. El seu rival es quedava plantat al darrera esperant el moment per sortir a la contra.
Els homes de Machín controlaven, i amb entrega, intensitat, lluita i pressió  es mostraven superiors. En aquests primers instants era Coris qui més ho intentava per la seva banda.
En el minut 16, el Valladolid perdia una pilota en defensa, Coris la cedia per Mata que, des de l’àrea petitat, rematava al travesser.

Després d’aquesta acció que quasi havia significat el primer dels gironins, el Valladolid, sense fer res de l’altre món, equilibrava el partit. Els blanc-i-vermells, tot i així, seguien intentant portar la iniciativa.
En el minut 29, Coris feia una bona internada per banda dreta que Mata no podia rematar primer, i Jairo posteriorment veia com el seu xut era interceptat per la defensa.
En el minut 34, Granell recuperava, conduïa i rematava massa creuat.
Dos minuts més tard, era Jairo qui ho provava. El seu xut rebotava en un defensa rival i a punt estava de colar-se per l’escaire.

El Girona feia una embranzida final per intentar avançar-se al marcador. En el minut 38 Mata cedia per Jairo, aquest per Eloi que, sol i de cares, xutava a les mans del porter.
En el minut 41, Mata obria per Coris, aquest centrava i el mateix Mata rematava fora per poc.

S’arribava al final de la primera meitat amb un guió semblant al d’altres vegades. S’havia dominat, s’havia sigut superior, s’havia tingut alguna opció per marcar, però el resultat era d’empat a zero.

Començava la segona part i els pocs espectadors que hi havia a la grada teníem cert temor que passés com sempre, que segons anessin passant minuts, als nostres els envaís la tensió, la precipitació i s’escapés de nou la victòria.

Sense temps perquè aquest pensament fos massa present, aviat canviaven les coses en aquesta repressa. En el minut 47, Eloi centrava des de la dreta i Jairo, al segon pal, rematava de cap al fons de la xarxa. 1-0 molt merescut.

En el minut 58 Coris feia una gran jugada individual i era víctima d’un possible penal no xiulat.
Ara el Girona havia d’intentar gestionar una situació que no s’havia donat massa cops aquesta temporada a casa, i era anar davant en el marcador. Intentava no cedir espais i la veritat és que no patia massa en defensa.
En el minut 65 Aday entrava per Coris, fos físicament.
En aquests segons 45 minuts només es produïa alguna aproximació amb cert perill del Valladolid. Un parell de rematades que sortien fora per poc. De fet, la més clara, era un xut de fora l’àrea de l’equip visitant en el minut 67, que tocava el pal.

Tot i que l’equip pucelà havia fet un pas endavant i per tant els homes de Machín no dominaven tant, aconseguien que el Valladolid no inquietés gaire.
En el minut 72, Eloi es retirava lesionat i entrava Alcaraz en el seu lloc.

El tram final del partit eren oportunitats del Girona de sentenciar l’enfrontament. En el minut 80 Pere cedia a Jairo que feia una gran passada a Mata que, sol davant del porter, perdonava el segon. Els locals picaven el còrner i Mata rematava de cap un pèl creuat. De nou s’havia perdonat.
En el minut 86, una centrada des de l’esquerra, la rematava Mata de cap al fons de la xarxa. El gol era anul·lat per l’àrbitre davant la desesperació del davanter madrileny que havia fet un bon partit, havia lluitat fins l’extenuació però el gol se li estava resistint i, quan per fi el feia, veia com no pujava al marcador.

Aquests darrers minuts de partit eren d’un Valladolid que apretava però no trobava el camí. En el minut 88 Felipe entrava per Jairo i poc a poc es consumia el matx fins al xiulet final. 1-0. Victòria importantíssima

Reflexió:

Tres punts d’or per fugir de la zona de descens i agafar confiança. No es podia començar millor l’any. Però a més de la victòria, la imatge del Girona havia estat molt bona. Un equip sòlid, seriós, que havia dominat, havia creat oportunitats i no havia patit gaire en defensa. Només un però, una assignatura pendent, costa massa fer gol, es desaprofiten massa opcions. El club, per intentar solventar aquest problema, ja ha fet el primer fitxatge del gener, el davanter internacional serbi, d’1,92 d’alçada, Dejan Lekic. Ha de ser la referència en atac, l’home-gol. Si s’adapta i té un rendiment bo, podem afrontar aquesta segona volta amb il·lusió. Hi ha plantilla, i hi ha equip. Els tècnics i jugadors estan treballant bé i amb una mica més de confiança i sort, segur que aquest equip aconsegueix enlairar-se i allunyar-se de la zona de perill. Som-hi Girona.