dimecres, 6 d’abril del 2016

A on juga ara...? Jandro Castro


Després de moltes setmanes ens hem decidit a publicar un nou article de la nostra secció de “A on juga”. I ho farem amb, ni més ni menys que Jandro Castro. Segons la nostra visió, un dels millors jugadors que ha vestit la samarreta del Girona, si més no, del futbol modern.

Habitualment publiquem articles d’exjugadors que fa més temporades que van fer les maletes cap a altres destins, i en aquest cas, és ben cert que tot just la temporada passada, Jandro formava part de la plantilla del Girona, però hem volgut aproximar als nostres seguidors l’evolució de la seva carrera, doncs ha viscut experiències molt diverses en aquests pocs mesos després de la seva marxa.

El de Mieres va arribar al Girona la temporada 2010/2011 després de passar majoritàriament per diversos equips de la 2a divisió, però també després d’haver participat en partits a la màxima categoria. Equips com Celta, Albacete, Nàstic o Elx entre d’altres el van veure jugar amb la seva samarreta. Tot i que la seva carrera es va iniciar al València, a les categories inferiors i debutant amb el primer equip.

El fitxatge de Jandro pel Girona va ser un dels encerts més importants de les últimes temporades. Els gironins vam poder gaudir del seu futbol durant unes quantes temporades, presenciant la seva classe amb la pilota als peus, i la seva visió de joc privilegiada. La seva elegància en els seus moviments meravellaven als seguidors del Girona.

174 partits de blanc-i-vermell, 37 gols i 18 assistències, i 12.252 minuts sobre el terreny de joc. A més, va ser un dels membres més destacats de la històrica temporada de Rubi, i va col·laborar en la millor temporada de la història de club, la de la passada campanya. Totes aquestes estadístiques haurien estat mereixedores del premi de l’ascens a 1a divisió.

No obstant, la competència, el canvi de sistema de Machín, l’edat, les lesions... el van anar deixant en segon terme, i el club va decidir no continuar apostant per ell. Per aquest motiu, Jandro es va buscar la vida aquest mateix estiu.

Els seus 241 partits a segona (50 gols) i 46 partits a primera (2 gols) no podien passar desaparcebuts per altres equips.

El seu destí va ser l’Huracán, un club que semblava que havia de convertir-se en una referència de la 2aB, i que lluitaria per l’ascens. Un ascens que ja l'havia competit l'anterior temporada. I és que el club somiava en ser un referent del futbol valencià, fent front a altres equips de la zona com el mateix València o el Llevant. Almenys, aquestes eren les promeses dels propietaris del club. Tot plegat va seduir al de Mieres que va fer les maletes rumb a València. I la temporada esportivament parlant no va començar malament. L’equip sumava punts, es trobava en llocs propers a la promoció d'ascens i Jandro era un fixe a les alineacions. A més, compartia vestidor amb un altre vell conegut de l'afició gironina: Migue. I per si fos poc, també en formava part de la plantilla Ariday Cabrera que va jugar amb el Girona durant una temporada. Després de 19 jornades, havia jugat pràcticament tots els minuts i havia marcat 2 gols. Però els greus problemes econòmics del club feien que la seva experiència no fos tan positiva com desitjava.

Els diaris s’omplien de notícies sobre els greus problemes econòmics del club, que no disposaven de recursos suficients com per pagar el salari dels jugadors, i pràcticament no tenien ni pel material esportiu mínim pels entrenaments. Cada setmana era un autèntic miracle poder obrir les instal·lacions per jugar el partit de lliga, i assumir les despeses que això provocava. El camp es regava un sol cop per setmana per reduir costos, els jugadors es rentaven les seves pròpies samarretes, i eren ells qui planificaven els desplaçaments.

Fins que van ser retirats de la competició a mitja temporada, deixant el grup tercer de la segona B amb un equip menys, i Jandro Castro sense equip. No obstant, la seva qualitat no podia quedar-se fora de competició, i un equip històric estatal com és el Cadis va apostar per ell.

Així doncs, en aquests moments, el de Mieres es troba immers en una nova experiència a la 2aB, en aquest cas, al grup 4, amb Claudio Barragán com a entrenador. I en aquest cas, aquesta experiència és més satisfactòria, doncs no es troba immers amb problemes extraesportius que impedeixen competir amb ganes i il·lusió. A més a més, en aquests moments es troben en 4a posició i lluitant per la promoció d’ascens a la Lliga Adelante.

La seva presència ha anat augmentant, i en l’últim partit de lliga contra el Linense va jugar els 90 minuts. A més, el 6 de Març es va estrenar com a golejador en la clara victòria per 3-0 contra el Melilla. I els bons resultats permeten que el Cadis gaudeixi d’un còmode coixí de 9 punts amb el 5è classificat, per tant, té pràcticament garantida la seva presència a la promoció d’ascens.

Qui sap si Jandro podrà tornar a competir a la Lliga Adelante la temporada que ve i el podrem veure trepitjar de nou la gespa de Montilivi. Ho faria amb una altra samarreta, però de ben segur que tots els seguidors gironinis el rebrien amb una ovació del tot mereixedora per tot el que ens ha fet gaudir durant molts anys. Molta sort Jandro.

diumenge, 3 d’abril del 2016

Jornada 32: Girona 0-0 Osasuna


El partit: 
Estadi: Montilivi
Dia/Hora: Diumenge 3 d'Abril, 17:00 h.
5.328 espectadors


L'alineació: Becerra, Álamo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Alcaraz, Eloi, Borja, Cristian i Mata. Després d'algun partit a la banqueta, Mata torna a jugar de titular acompanyant Cristian. Al mig del camp, Borja s'ha convertit en indiscutible i l'acompanya Alcaraz i Eloi, substituint a un lesionat Pere Pons, i a Granell que arribava massa just al partit.


La Crònica:
El Girona s’enfrontava amb un rival directe en la lliuta pel playoff. L’Osasuna es presentava a l’estadi amb només tres punts més que els gironins que, si aconseguien la victòria, sobrepassaven el seu rival tenint en compte que es va guanyar 0-1 a Pamplona.
Per aquest motiu els homes de Machín sortien decidits a intentar portar la iniciativa tot i que l’Osasuna no es deixava fer i estava ben plantat damunt del terreny de joc.
En els primers minuts era l’equip navarrés qui feia arribar la pilota al fons de la porteria però l’acció estava invalidada per falta. Després d’aquest primer ensurt era el Girona qui trepitjava més l’àrea rival.

Transcorreguts els primers instants, el partit entrava en una fase de molta lluita i poc joc i, per tant, no hi havia opcions per ningú.
Però en el minut 18, una centrada tancada de Borja la refusava Nauzet malament i quan la pilota es colava a la porteria, la defensa visitant la treia pràcticament de dins. La jugada continuava i Alcaraz ho provava de lluny però el porter del conjunt navarrés feia una gran aturada i refusava a còrner.

Aquesta acció esperonava els gironins que ara sí es feien amb el control del partit. En el minut 24 picaven un còrner, la pentinava Mata al primer pal i Lejeune rematava de cap fora en el segon pal.
3 minuts més tard Clerc, des de l’esquerra, feia una centrada, un defensor desviava la pilota que s’estavellava en el pal, després Nauzet sortia a tapar porteria per impedir que el Girona fes el primer.
Els homes de Machín eren els amos absoluts de l’enfrontament i mereixien marcar. Però en el minut 32, Becerra refusava malament amb els peus i concedia una oportunitat clara als visitants.
El Girona no es desesperava i seguia dominant totalment. En el minut 39, una bona jugada de Cristian acabava amb un xut desviat a còrner. S’arribava al final de la primera meitat amb empat a 0.

2a part.
La segona meitat començava amb una bona jugada d’Álamo per banda dreta que centrava però Mata no arribava a rematar. Però el Girona ja no estava tan fi com en la primera meitat. En el minut 53 una greu indecisió defensiva deixava un jugador del conjunt navarrés sol davant Becerra però el seu xut el treia Lejeune sota pals. 

Machín intentava fer reaccionar el seu equip i feia un doble canvi en el 56. Granell per Eloi i Lekic per un Mata que havia passat bastant inadvertit.
Dos minuts més tard, Borja, dins l’àrea, feia una mitja volta i el seu xut sortia fregant el pal.
Poc a poc el Girona s’anava entonant i tornava a dominar.
En el minut 63, una bona jugada per l’esquerra acabava amb una centrada de Cristian que era refusada a còrner. El picaven els gironins i Lejeune rematava de cap a les mans de Nauzet.
En el 65, un altre còrner era rematat de cap per Alcalá i la pilota sortia lleugerament desviada a la dreta de la porteria de l’equip navarrés.
En el minut 75, Granell centrava, Lekic cedia de cap per Cristian que rematava però el seu xut era interceptat.
Un minut més tard Lekic cedia per Cristian que feia una bona cavalcada i es trobava amb Nauzet que sortia a tapar i impedia el gol.

El Girona s’havia fet de nou amb el partit, estava contínuament en les immediacions de l’area rival i mereixia obrir el marcador.
Machín se la jugava i, en el 84, canviava Borja per fer entrar un tercer davanter, Jairo. Moviment ofensiu en un intent desesperat de guanyar el matx.
Però dos minuts més tard una greu badada defensiva deixava un jugador de l’Osasuna sol davant Becerra i, per sort, el seu xut s’estavellava en el pal esquerre. Hauria estat molt injust que aquesta acció acabés en gol i l’equip visitant aconseguís els 3 punts.
No hi havia temps per gaire més i s’arribava al final del partit amb el mateix marcador de l’inici, 0 a 0.


La reflexió:
Una autèntica llàstima. Massa vegades aquesta temporada no s’està aconseguint la victòria en partits on es domina i es mereix guanyar. Costa molt fer gols i, ni la consistència defensiva ni el bon treball de tot l’equip són suficients per sumar de 3 en 3 a casa. Just quan una victòria posava el Girona dins de la lliuta pel playoff, un nou empat l’allunyen una mica. Per treure alguna conclusió positiva, podem parlar de la bona imatge, de les ganes de guanyar, del domini, de l’entrega i d’haver fet més mèrits que el rival. Però s’estan deixar passar moltes oportunitats d’enganxar-se a dalt per culpa de la dificultat que tenen els de Machín de guanyar a Montilivi. De totes maneres, la salvació està molt a prop i encara queden jornades per lluitar. Som-hi Girona.