dijous, 26 de maig del 2016

Jornada 40: Valladolid 0 - 0 Girona


El partit:
Estadi: José Zorrilla
Hora: 20:30 h


L'alineació: Becerra, Maffeo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Alcaraz, Granell, Sobrino i Mata.


La crònica:
El Girona semblava sortir intens amb un mig camp treballador, menys vertical però molt consistent. Poc a poc la intensitat dels 5 primers minuts s’apagava, i més encara després d’una jugada desgraciada en defensa que deixava lesionat Lejeune. En el minut 11 Richy substituïa el francés que marxava tocat del genoll.
Després d’aquesta acció, es veia poc futbol damunt del terreny de joc, molt control, massa respecte i cap opció de perill. No hi havia profunditat per banda, tot transcorria per dins i no es podia destacar cap jugada. Amb l’entrada de Richy el Girona havia reestructurat la seva defensa. Ell era el central lliure, Alcalá central dret i Kiko central esquerra.
Richy intentava els seus desplaçaments llargs per sorprendre la defensa rival però el Valladolid estava ben col·locat. A més, s’estava veient un partit molt fred i amb molt poc ritme.
En el minut 28 una passada enrera a Becerra, que era pressionat per un davanter local, estava a punt de complicar-li la vida.
Joc poc vistós, moltes imprecisions i res a destacar mentre els minuts passaven. Els homes de Machín decidien apretar en els darrers 5 minuts de la primera meitat i es produïen les accions més perilloses.
En el minut 40 Alcaraz feia una passada a Mata que, dins l’àrea, xutava creuat i el porter del Valladolid refusava.
Dos minuts més tard, Sobrino conduïa una contra, obria per Clerc, però la seva centrada , massa forta, no trobava rematador. S’arribava així al final dels primers 45.

2a. part.
El Girona intentava sortir tocant des del darrera, amb bon tracte de la pilota, però seguia havent molt poc futbol en un partit equilibrat i sense oportunitats de gol.
En el minut 13 el Valladolid avisava. Una passada llarga a Villar que rematava alt era la primera jugada mig important d’aquesta segona meitat.
El partit no acabava d’arrencar tot i que es veien dos maneres molt diferents d’interpretar-lo. L’equip local intentava un joc molt directe, oblidant-se del seu mig camp, mentre que els de Machín elaboraven des del darrera, però tots dos sense massa perill.

En el minut 23 una centrada des de la dreta la rematava Villar d’esperó i a punt estava de sorprendre Becerra.
En el minut 30 Cristian substituïa Sobrino que sortia tocat.

D’aquí fins al final del partit només el Valladolid s’acostava a la porteria de Becerra. En el 34, Rodri feia jugada per banda esquerra però Becerra sortia a tapar.
En el minut 36, Machín feia un últim canvi, Borja entrava per Granell per intentar trobar superioritat entre línies.
Però més enllà d’una jugada de Jose pels locals, que xutava creuat i aturava Becerra, no es podia destacar res més.
0-0 final i repartiment de punts.


La reflexió:
La veritat és que ha estat un partit que ens ha deixat amb unes sensacions extranyes. Només un xut de Mata al final de la primera meitat es pot comptabilitzar com opció de gol, en un moment en el qual el Girona s’està jugant el playoff. Realment no s’ha jugat per guanyar i només una jugada aïllada o a pilota aturada hauria donat la victòria. I això que, aconseguir els 3 punts hauria significat un pas endavant importantíssim per acabar entre els 6 primers. Ara haurem d’esperar què fan els molts rivals dels gironins per veure en quina posició s’acaba aquesta jornada. De moment l’Alcorcon, proper rival, ja ens ha adelantat. De totes maneres, els homes de Machín són un equip sòlid, molt consistent al qual costa molt fer-li gols. Per tant, per poc que es millori ofensivament, es pot guanyar els dos partits que queden, cosa indispensable si es vol disputar el playoff. Diumenge partit a cara o creu. Toca omplir Montilivi, animar i confiar. Som-hi Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada