diumenge, 5 de juny del 2016

Jornada 42: Poferradina 0-1 Girona


El partit:
Estadi: El Toralin
Dia/Hora: Dissabte, 4 de Juny. 20.30 hores


L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Sobrino. Machín repetia onze titular. Destacar que Sobrino repetia titularitat acompanyant a Cristian. Segurament, buscava més velocitat en atac.


La crònica:
Última jornada de la lliga adelante i partit vital per tots dos contrincants, els locals per no baixar i els gironins per mantenir posició de play-off.

El Girona començava molt ràpid i es plantava en l’àrea rival en el primer minut. Forçava un parell de còrners i, un d’ells, a punt estava de significar el primer gol.
Però la Ponfe, en el minut 4, responia amb perill. Una falta lateral la rematava de cap Andy al travesser, la jugada continuava i una segona rematada de cap la refusava Becerra.
Aquest inici elèctric donava pas a uns minuts de respecte mutu on ningú volia prendre cap risc innecessari. Els gironins intentaven treure la pilota des del darrera però ningú volia cometre cap error i per aquest motiu no es veien gaire oportunitats.

El problema venia dels resultats dels altres camps. El Mallorca remuntava el seu partit i l’Almeria guanyava a Còrdova. Això condemnava la Ponferradina al descens. A més el Llagostera estava golejant el Saragossa, i Alcorcón i Osasuna feien els deures amb victòries momentànees. Aquest jeroglífic donava lloc a una de les poques combinacions que deixava fora del play-off el Girona amb l’empat que estava aconseguint, i era la igualtat a punts dels cinc equips implicats en la lluita: Girona, Alcorcón, Saragossa, Osasuna i Còrdova. Amb aquesta situació els gironins eren setens. Tensió màxima. S’havia començat el partit en sisensa posició, durant un instant érem cinquens i posteriorment fora dels sis primers.

En el minut 26 els locals feien un bon contraatac però Camille rematava contra la defensa blanc-i-vermella (ahir de groc).
Un minut més tard ho provava de cap Djorjevic per la Ponfe però la seva rematada sortia desviada.
Pràcticament no hi havia cap oportunitat més. El partit era molt equilibrat i ningú volia equivocar-se. Els de Machín tenien un plantejament clar, mantenir la porteria a zero i buscar el moment. El que passava és que, era cert que no s’havia rebut cap gol, però l’empat era insuficient.
0 a 0 i final de la primera meitat.


2a part
La igualtat i la tensió era palpable fins i tot a través de la televisió. Però els de Machín tenien uns primers minuts on estaven apretant sense trobar opcions.
Després eren els locals qui responien sense èxit.
Machín, per evitar que la Ponferradina trobés espais a l’equena d’Aday, el va substituir per Maffeo en el minut 17.
El conjunt local havia de fer un pas endavant perquè els resultats aliens el condemnaven al descens i això podia deixar opcions al Girona per contraatacar. A més el Còrdova aconseguia empatar contra l’Almeria, cosa que desfeia el quíntuble empat i tornava a ficar els gironins en zona play-off. Jornada boja.

En el minut 19 Lejeune xutava una falta perillosa a les mans de Santamaria.
En el minut 22 Clerc centrava des de l’esquerra i Borja rematava massa alt.
En el minut 25 era Cristian qui picava una falta a les mans del porter local.
En el minut 28, Borja picava la pilota per sobre la defensa i Cristian queia dins l’àrea en un possible penal no assenyalat.

Tot aquest reguitzell de jugades eren conseqüència del fet que la Ponferradina estava intentant jugar més temps en camp rival per buscar el gol de la victòria que els fes sortir del descens, i deixaven molts espais a darrera que podien ser aprofitats pels homes de Machín. En el minut 34 Sobrino conduïa una contra i forçava una nova falta perillosa en les immediacions de l’àrea de l’equip local. La picava Eloi i obligava Santamaria a fer una gran intervenció.

Un minut més tard, Mata entrava per Sobrino per donar frescura davant. Aquest canvi no podia resultar millor perquè, en el minut 41, el mateix Mata feia una gran passada a Borja que cedia per Cristian i, aquest, dins l’àrea i a plaer, feia el 0 a 1. Ara sí que estava la feina feta i ja no es depenia de ningú. S’arribava al final del partit amb una grandíssima victòria.


La reflexió.
Quarts, sí, hem quedat quarts. En un vespre on s’havia passat per totes les situacions possibles en la classificació, al final s’havia aconseguit la millor posició a la qual es podia aspirar. Gran segona volta del Girona. Només dues derrotes, millor equip, equip menys golejat i tercer play-off en quatre anys. Molt de mèrit per un equip de poc pressupost i que havia iniciat la temporada deprimit i irregular després del desenllaç tan dolorós de la passada. Però aquest grup és increïble. Molt sòlid, molt intents, concentrat, molt generós en l’esforç i competint cada partit. Becerra ha sigut el zamora de la competició i els gironins han acabat en una posició que els permet afrontar la primera eliminatòria amb el factor camp a favor. Dijous a Còrdova i diumenge a les 7 a Montilivi on tots hem de ser-hi per animar-los, ajudar-los i reconèixer l’èxit d’una molt bona temporada. El futbol ens en deu una i ens l’hem de cobrar. Som-hi Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada